2º

Fa un fred del 'copó'. I, a més, neva (photo).

Ja tenim sofà-llit

I el menjador ja no sembla una recollida de cartró.

Sou benvinguts

[Photo to follow]

11 de setembre

No hi he pogut ser i m'ha sabut molt de greu, però m'he apuntat a totes les manifestacions virtuals possibles i he fet la meva  petita col·laboració a la oficina. Ha servit per contextualitzar una mica això de ser català.

La frontissa (2)

A finals de setmana he tingut una reunió dels gestors (quin estrany reducte del meu cervell fa sonar millor manager?) de la meva unitat de negoci (què fàcil seria dir departament!) i m'he tornat a trobar amb la frontissa.

En primer lloc vaig arribar tard, fent honor a la fama que tenim els nascuts a la península ibèrica, i em trobar el meu cap i el de tots els presents explicant una anècdota en austríac entre rialles pròpies i de la congregació. Evidentment no tenia intenció de trencar l'emoció del moment així que em vaig asseure silenciosament en una de les cadires buides i vaig esperar que acabés. Sorprenentment la Kathi, la noia amb qui treballo, li va fer notar que jo no l'estava entenent. La resposta va ser que estava a mig explicar l'anècdota i que ara acabava quan, de sobte, va deixar anar una afegitó d'última hora: "De totes maneres estàs aprenent alemany, oi?". Sort que no va dir "has d'aprendre alemany".

Aquí em vaig posar còmode i vaig entrenar la cara de "et miro fixament com si t'entengués tot i que tots els presents sabem que no entenc ni una paraula". Aquesta és una cara que porto molt assajada de llargues i avorrides classes magistrals a la universitat. Així que no és sorprenent que mentrestant pugui estar pensant en què em falta a la nevera o si refresca i la pròxima vegada hauria d'agafar una jaqueta.

Afortunadament va arribar la meva cervesa i el sopar i em vaig entretenir durant l'estona que van seguir en austríac. En algun moment la Kathi va intentar fer de frontissa però era quasi més incòmode que no entendre res i no és força humiliant, així que vaig seguir amb la cara d'interès i ells es van limitar a no mirar-me als ulls (complicat quan apliques la tècnica de la cara d'interès) i a ignorar-me fins que en algun moment van canviar a l'anglès fins al final de la vetllada. Molt considerat, sincerament.

La frontissa

Aquesta setmana he estat dinant amb en Hannes, un company de projecte a Sud-àfrica i de departament aquí a Viena. Ell és Austríac i amb un anglès molt respectable. Seia amb nosaltres un altre noi del departament, també austríac i també amb un anglès respectable, però poc entrenat. El què ens passa a tots quan fa dies que no l'exercitem.

En aquest dinar vaig adonar-me com en Hannes, innecessàriament, feina de frontissa entre l'altre company i jo. Això és que parlava en anglès amb mi durant una estona fins que en algun moment, ell o l'altre noi, encetaven un tema en alemany que s'allargava fins que en Hannes decidia fer-me'n un resum traduït. Llavors iniciàvem el cercle de nou: parlàvem ell i jo una estona en anglès i després parlaven ells dos una estona en alemany. La peculiaritat és que els altres dos entenien tota la conversa durant tota l'estona i jo, en canvi, havia de posar cara de tenir molta vida interior quan ells es comunicaven en alemany.

No és una crítica, estan a casa seva i tenen el dret a parlar el què els doni la gana. És més la descripció d'una realitat que ha anat passant durant l'últim any i mig, que continuarà passant fins que no sigui prou àgil en alemany, i que té la part còmica de la cara de pòquer.

Preparant-me per l'exàmen

Una companya de classe italiana diu que això és molt important per preparar-se per l'examen de dimarts.

Fotografies

Per a tots els qui llegir els avorreix o els que ténen curiositat o els que volen posar cara a les persones que esmento... això ja sembla un anunci de refrescos. Vaja, que he posat una galeria aquí al costat (a mà dreta) per què pugueu veure totes les fotos que he anat penjant al blog, les que he penjat avui de Ginebra, Bratislava i l'estada a Viena amb en Borja. Ah! I totes les que vagi penjant en el futur també es podran veure.

Una abraçada :)

Actualitzant-me

Ahir em vaig canviar d'oficina. Ja estic oficialment al despatx 'System Engineering Coordination'. El canvi va ser senzill i va durar 10 minuts. A més, no tinc un buc on posar les meves coses i la taula és petita. Però tant bon punt es reubiqui tothom (que hauria de passar ens els propers 40 dies) passaré a tenir una taula el doble de gran, en forma de 'L' i el meu nom a la porta. No és que sigui res especial, aquí tothom té una oficina, el nom a la porta i una oficina amb vistes, però és que jo vinc de prats de consultors anònims amb llum artificial i 'hot seat' (on trobar lloc depèn de si vas d'hora i téns sort en arribar a la oficina).

Pel què fa a la feina durant la setmana m'he anat apropiant del rol que em van assignar fa mesos. Està passant massa poc a poc i la noia amb qui he de treballar no acaba d'incloure'm a la dinàmica de correus i reunions (també per què és en alemany) però ja he aconseguit tancar 6 reunions per la setmana vinent. 

Ni ella ni el meu cap semblen gens estressats per què aquest procés vagi tant lent. De fet, en aquesta oficina ningú sembla estressat en absolut. Ja m'han dit que m'hi acostumaré i que em costarà molt tornar a treballar a Barcelona. No sé és bo o dolent, això.

22º / 31º

Fa calor. M'he sentit dir que només quedava una setmana de calor infinitat de vegades, però el fet és que fa calor. No és normal. Canviarà. Ho enyoraré. Però fa calor. La meva oficina té aire acondicionat, però no és gaire usual. El metro és com entrar a la sauna, amb el microclima de l'obrer que porta tot el dia suant a la bastida, la noia que s'ha arreglat amb perfum i com que transpira reparteix una olor dolça que inunda el vagó, l'home encorbatat, la mare amb els nens, el grup d'adolescents, tots ells intentant no moure's gaire de davant la finestra oberta que deixa entrar un bri d'aire quan el convoi va d'una estació a l'altra.

Dues setmanes de no parar

Dues setmanes des de l'últim post? Han estat uns dies interessants. En primer lloc he descobert la nit austríaca amb en Borja. Amb més error que encert, però en alguna cosa sí que la vàrem encertar. Sobretot en un bar a l'àtic d'un hotel al centre de Viena, de nit,... molt romàntic si no hagués estat per què érem en Borja i jo. El matalàs inflable que em vaig 'agenciar' ha donat els seus fruits tot i que és individual. I ens ha fet un temps espectacular. 'On top of that' (que dirien els americans) vàrem marxar a Ginebra i vàrem tenir els dos dies de més calor de l'estiu.

És curiosa la sensació de tornar a passar per un lloc al qual ja has estat, però que no recordes en detall. Jo ja vaig estar a Ginebra (i a Viena) a l'interrail amb en Manu i la Laura. Recordava el 'Jet d'Eau', les atraccions, el passeig a la riba esquerra del llac i però poca cosa més. També és cert que la ciutat és petita i té poca activitat. De fet, vàrem intentar sortir de nit i vàrem anar a parar al mateix lloc les dues vegades. Tot i que el lloc era preciós: un vaixell amarrat amb una petita discoteca a nivell de coberta amb una zona a l'aire lliure per fer una copa de peu a proa i, un nivell per sobre, un restaurant amb una zona de taules a l'aire lliure a proa i a popa. Amb la calorada que feia ho vaig agraïr.

Enmig de tota aquesta activitat vaig fer l'exàmen d'alemany. El vaig aprobar, però en vaig quedar molt descontent. D'entrada em vaig adonar que els punts on havia posat més esforç, tant per a l'exàmen com en general en la forma com enfoco l'estudi de l'idioma, suposen un escàs 20% del què s'espera de mi. Així doncs, tota la gramàtica que vaig intentar emmagatzemar suposava una mínima part en comparació amb les dues proves de comprensió oral, la prova de comprensió escrita, la prova d'escriptura i la part de gramàtica que era més extensa del què jo tenia entès. Ja he dit que el vaig aprovar i que amb tota seguretat l'exàmen final el superaré, però no deixo de tenir la sensació d'estar per sota del nivell de la classe. Si, si, els companys de classe o no treballen i ténen temps per dedicar-s'hi, o porten molt de temps al païs i ja estan molt rodats, però també n'hi ha que estan en la mateixa situació que jo! Així que m'he de posar a parlar com un boig encara que el què digui no sigui correcte, m'he de llegir fins la publicitat de tarot i he d'escoltar ràdio i televisió encara que no em quedi igual.

[Actualització: L'exàmen final d'alemany és el dia 4 de setembre. Sort per què en Martí ve de visita el dia 8, però això vol dir que m'he de fer una apretada que amb el sol i la caloreta no ve gens de gust.]

Un nou triomf a can Pou-Elias

Ara ja podem fer sardines amb olor a suavitzant

P.S: Després de la primera rentadora ens informen que ja podem posar un nou llac al mapa. Tot solucionat, però ha estat un bon ensurt en forma de guèiser.

Un resum que no és tant curt

Bona nit, prirmer de tot disculpar-me. Han estat dues setmanes de no parar. I el què queda! És per això que el d'avui és un post molt llarg. Per què ens entretinguem fins el següent que es preveu serà d'aquí uns quants dies, també.

Començarem per la feina. Fa una setmana que he saltat al nou rol, amb certes injerències de l'antiga tasca, però, finalment, he començat a tocar temes de processos. La noia amb qui he de treballar esta de vacances fins dilluns vinent així que el meu objectiu era empapar-me d'informació. Però va arribar el súper cap dijous passat amb una tasca que em tindrà absorbit fins algun punt de la setmana vinent. I la tasca és redefinir un procés sencer, de zero, entre ell, un altre manager d'alt nivell i jo com a support. Divertidíssim. I molt agraït. Així que en aspecte molt content.

Per altra banda l'alemany m'està portant de cul. Un dia es van despenjar amb un llistat de seixanta verbs el contingut i la declinació (només del present) dels quals m'he de saber. I després va sortir un llistat de més de cent paraules (que va augmentant amb cada sessió) de les quals se suposa que en sé el significat, el gènere, el plural,... ara la setmana passada van aparèixer les negacions, els articles determinat/indeterminat i els possessius i avui hem fet el datiu. Ah! I avui també hem rebut la notícia: dimarts vinent tenim exàmen de tot això i algunes coses més que em deixo pel camí. Toca estudiar, cada dia, i no deixar passar-ne ni una. Això és el bon propòsit, només he de dur-ho a terme.

El pis evoluciona favorablement. Van venir a fer el forat, evidentment a la cuina, que va resultar ser mig centímetre més petit del promès. Sigui com sigui resulta que es fabriquen rentadores de 59,5cm així que després d'una setmana d'espera ahir va arribar la rentadora... que encara no he pogut connectar per què els tubs són massa curts doncs han fet lloc a l'altra punta de la cuina. He passat dues vegades per una ferreteria i, fent-me entendre com he pogut amb algú que no parlava anglès, he aconseguit part del material que necessito. [Les fotografies només són per ensenyar com ens hem d'espavilar per explicar-nos] Aquí he rebut ajuda de la Nora. Però el seu suport més valorat és que ja no tinc porexpan al menjador ni cartrons a l'habitació. Ahir a la tarda vàrem fer una visita estratègica on vàrem aconseguir enganxines de felpa per les quatre cadires i la taula del menjador, que encara que temporals no es tracta que ratllin el parquet només començar. I també dues cortines per a l'habitació, que són temporals i per això una mica més curtes del desitjable, però fan la seva funció. Això ja comença a semblar una llar!

La part més xula és que he tingut visita. La Nora ha invertit quatre dels seus ocupats dies a Vienna. Hem fet turisme tradicional i arquitectònic, hem remenat articles de dubtosa procedència en un mercat dels encants, hem passejat pel centre de la ciutat, hem fet un esmorzar vienès, ens hem deixat portar qui-sap-on en un tramvia que no era el què havia de ser, hem comprat les felpes i la cortina, ens hem barallat infructuosament amb la rentadora, hem vist com ens movem els dos per un pis que no és tant petit,... Una bona visita, sí senyor. A veure si la propera ja és la definitiva i ja no és una visita sinó una estada en tota regla.

I les visites no acaben per què divendres arriba en Borja disposat a donar molta guerra. Déu/Al·là/els marcians saben com estudiaré aquest cap de setmana amb el party-man a casa. I no s'estarà només el cap de setmana sinó que la intenció és marxar junts divendres següent cap a Ginebra a visitar en Víctor el suís-espanyol.

I entre tanta activitat no em puc oblidar de tancar el registre a l'ajuntament i alguns altres tràmits pendents.

Ja és aqui!

Ja és aqui, ja ha arribat, és internet d'alta velocitat!





Aquestes dues setmanes que no he escrit han estat força interessants. No entraré en detalls ara, però he estat barallant-me amb la gent de l'internet, amb la propietària del pis per què faci el forat per poder posar una rentadora a casa, segueixo amb la mateixa m****a de sempre a la feina i l'alemany segueix essent força exigent.  De fet, ara em poso a fer deures de pressa i corrent.


El cap de setmana més ;)

Sense internet

Va arribar el router a mitjan setmana passada. Autoinstal·lació. No funciona. El call center (en alemany) diu que no hi poden fer res. Dimecres ha de venir el tècnic a mirar-s'ho...

Contractant internet

Dimecres vaig decidir contractar la línia d'internet per la pàgina web de UPC (sí, com la universitat). No sé què van fer, però ahir vaig haver de trucar al call center (amb el meu fantàstic amic traductor al costat) i registrar-me de nou. La mala notícia: trigarà entre 10 i 20 dies en arribar...

[Actualització de divendres: m'han trucat els de UPC per acabar el registre que havia iniciat per internet el dimecres. Els he hagut de dir que ja ho havia liquidat ahir pel call center. Hi ha coses que no canvien ni a àustria]

Ha estat una setmana dureta

Dilluns no va ser tant terrible. Només traslladar un parell de coses al pis i comprar-ne algunes més.

Dimarts va ser pitjor. Anar a IKEA, comprar el llit, tenir un ensurt amb el matalàs,...

Ara faré una pausa per detallar aquesta experiència: Per què els matalassos són tant cars? I per què ho són més a Vienna? Després de discutir amb la Nora quin matalàs compràvem, trobar-ne un que encaixava amb tots els requisits dins un compromís raonable de preu, duresa i material resulta que el provo a la botiga i és horrible. Tovíssim! I em vaig trobar que, per una banda tots els matalassos de gomaespuma (si, ja sé que no és el nom correcte, però em fa gràcia :) eren prims i era MOLT fàcil palpar l'estructura de barres de sota, per l'altra tots els matalassos gruixuts i durs eren tant cars com que començaven als 500 euros. Em vaig quedar l'acordat amb l'esperança que si no ens funciona tinc 90 dies per canviar-lo.

Continuant, anar a IKEA i comprar tot el parament que necessitava a més del llit: estris de cuina, pans and pots, una taula de tallar (fantàstica!), plats, gots,... I anar al pis i descarregar-ho. Que també va ser un aventi ja que amenaçava pluja des d'abans de sortir de l'oficina. I es va posar a ploure just quan ja ho havíem descarregat tot. Va ser un dia amb sort, per què a més vaig aconseguir aparcar LITERALMENT davant la porta de casa. I tot aquest recorregut fet amb la fragoneta de la oficina. Amb llums d'emergència i material electrònic a dins. Còmput total: 5h. Em vaig acabar ficant al llit a dos quarts d'una :_(

I dimecres muntar-ho. El llit va encaixar a la primera, però vaig tenir algun moment de pànic (que quedi entre nosaltres). I la burra van ser 30 segons. Va quedar tot força bé. Llàstima que vaig comprar unes lleixes de fusta pel llit que no eren les adequades. Còmput total: 5h, cansament i el primer descobriment de músculs que no sabia que existien. Una altra vegada al llit a quarts d'una :__(

Dijous atendre un parell de senyors d'una ex-república soviètica indeterminada que venien a fer un pressupost per fer un forat on posar la rentadora. Sort del meu cap que va a venir a fer de traductor. Dues possibles solucions. La primera, la que la propietària es quedarà és treure el rentaplats, situar-lo una posició més a la dreta o a l'esquerra (tant se val), moure la pica al lloc del rentaplats (al mig) i deixar un forat per la rentadora a l'altra banda. Així, la composició final seria rentaplats, pica, rentadora o rentadora, pica, rentaplats. La segona opció és llençar la banyera a la bassa, posar una dutxa i aprofitar l'espai sobrant per posar-hi una rentadora (i un armari). El problema d'aquesta opció és que s'ha de fer passar un cable elèctric amb potència suficient i posar un desaigüe per la rentadora. Expensive!! Aquest debat va durar tres quarts d'hora i faran els dos pressupostos a veure què passa. A partir d'aquí havia d'anar a canviar les peces de fusta del llit, però es va fer tard i ho vàrem deixar per divendres. Enlloc d'això em va tocar empaquetar tots els trastos, traslladar-los, i buidar-los (ordenadament) al nou pis. I aprofitar per muntar la cortina i un parell de cosetes més pendents. Còmput total: no tantes hores, però els músculs no només existeixen sinó que estan fent la seva pròpia primavera àrab.

Divendres de rauxa. Llevar-se, anar a la oficina, treballar una horeta, agafar la furgona cibernètica, arribar a IKEA, canviar les peces, tornar la fragona a la oficina, arribar-se amb les peces al pis en metro, muntar-ho i... FUNCIONA!! I, el què és millor, el matalàs no sembla tant tou. De fet, és possible que sigui el què buscava. Tantdebo!!

Carregar la maleta buida i cap a la oficina, treballar una horeta més, dinar, treballar una tercera hora (no ens herniéssim!) i començar a plantejar-se anar a buscar el tren per anar a l'aeroport quan... apareix el cap del cap i em diu que em porta. Així que amb el servei porta a porta em planto més de dues hores abans a l'aeroport i em trobo amb un lloc fantàstic per seure, amb repisa per posar l'ordinador, un parell de connexions elèctriques i wifi gratis.

I em poso a actualitzar el bloc...

Netejant

Ja tenim el pis net: 65 metres quadrats en dues hores...

Wieninger

En això invertim el temps quan no estem treballant.

Habemus pis!

Doncs sí, ja està signat, ja tinc les claus, ja he començat a pendre mides i ja m'he barallat amb la bústia plena de publicitat. El pis és tal qual el recordava, tot i que sóc incapaç de memoritzar els esglaons de les parets del passadís. Per què ho hauran fet així? Què hi haurà darrera?

I ja que ahir em van donar les claus i, sobretot, el Meldezettel, avui he pogut obrir un compte corrent. Una llàstima que a l'embaixada no m'hagin acceptat l'inscripció per no dur fotografia. 4 documents diferents... m'ha faltat això.

El plan és anar a signar un contracte de fibra òptica demà i a partir d'aqui netejar el pis, comprar els primers mobles, traslladar-me de l'aparthotel al pis, fer maletes i volar a Barcelona. L'únic problema és la rentadora. Tinc la desagradable impressió que aquest tema requerirà molt de temps i molta paciència. I és que no hi ha forat per posar la rentadora. Sembla que han de fer un forat, però encara no se sap quan ni on. Paciència.

Això sembla un part (amb perdó)

Visita bizarre!

En primer lloc la propietària del pis és una agent inmobiliarà. Així que avui hi ha hagut una visita per la firma del contracte on hi havia l'agent inmobiliària propietària del pis, el meu (?) agent inmobiliari que m'ha ensenyat el pis i ha fet les gestions fins ara, en Guillermo com a traductor ocasional (un altre que fa oposicions a sant) i un servidor.

Com que això no era suficient s'ha signat el contracte de lloguer, però no el tindré fins que no hagi pagat els honoraris, la fiança, el primer mes de lloguer i altres conceptes que no ara no em vull entretenir a relatar. Clar, per què esperaven que aparegués amb tots aquests diners en efectiu i, evidentment, el sentit comú s'ha imposat i ho liquidarem a través amb una transferència.

Això, en plata, vol dir que tinc una visita dijous on signarem el contracte de lloguer (que ja està signat!), contractes de subministres, em donaran les claus del pis i farem la revisió habitual de les condicions del pis.

Amb una mica de sort dijous s'acabarà aquest suplici.

Ah! I això és només el principi. A partir d'aquí queda obrir un compte, visitar l'embaixada,...

Claredat de missatges

He aguantat! I és que ha estat un dia moooolt llarg de presentacions explicant la nova estructura de l'empresa. És un detall que cada cap de departament expliqui la nova estructura, els objectius i faci un petit SWOT per enfrontar els reptes imposats per la direcció. Però, si ja no era fàcil seguir aquest tipus d'explicacions durant tot un dia, menys ho és si la llengua d'intercanvi és alemany i només la meitat utilitza diapositives en anglès. Això sí, s'han omplert la boca d'internacionalització, s'ha dit que s'ha de documentar en anglès (un dels que tenia diapositives en alemany) i serà obligatori dominar la comunicació oral i escrita en anglès. I jo veient-ho i partint-me de riure.

Amb tot m'he anat entretenint fent un anàlisi permenoritzat de les presentacions, les dots de comunicació (especialment no-verbal), el nivell de concreció dels missatges i com ha anat reaccionant el públic. Curiós també com han anat negociant les sessions de preguntes i respostes. Deformació professional de consultor ;)

Ha rematat el dia un correu de la immobiliària. Han enviat el contracte (que ja té un parell de coses interessants) i el llistat de documents. Especialment graciós això de desglossar cada un dels conceptes i els imports corresponents per acabar donant una xifra final de més de 5.000 euros i dir que volen els diners en efectiu a la reunió de dilluns. Aquest gent es pensa que els diners floreixen als arbres i n'hi ha prou amb un cap de setmana de recol·lecció? Les transferències bancàries no han arribat a Àustria?

Una cerveseta a la platja

És curiosa l'afició dels austríacs per beure cervesa. Avui n'hem anat a fer... anava a dir una, jo n'he fet una. Quan he marxat ells en portaven 3 i alguns còctels. És clar que jo tampoc sóc un gran bevedor i menys de cerveses de mig litre.

El lloc era curiós. Han ocupat un espai que devia estar abandonat al marge del canal del Danubi, l'han omplert de sorra, hi han posat una barra de bar inmensa, una paradeta de menjar, una pantalla per veure el mundial, un dj, taules, cadires i hamaques... i a gaudir! I crec que li he trobat el gust! Com que no hi havia partit i no feina sol s'estava molt còmode amb la gent que hi havia. Sense aquests dos factors, m'han dit,...

Us deixo un testimoni d'un restaurant MOLT car amb una pisicina a mode de remolc que flota en el canal. No és que no m'ho pugui permetre, és que enyoro la platja!

I tornant he gaudit de la pluja: l'olor a formigó mullat, les gotes grosses i disperses que no et mullen, però et deixen a topos. No és una experiència especialment agradable (el formigó mullat fa una olor molt lletja), però és quelcom que a Sud-àfrica no es dóna i que m'ha recordat Barcelona.

Decisió difícil

He anat a veure el quart pis. Si, si, ja tenia el tercer reservat, però havia de confirmar que era una decisió correcta. I ha costat!

La visita ha estat força curiosa. Fins ara havia vist un pis amb més gent. Però és la primera vegada que visito tres pisos alhora, en pisos diferents, amb tot de gent anant d'un pis a l'altre, d'una planta a l'altra. El primer pis estava en un estat meravellós, però era minúscul per a dues persones. Portes de vidres, cuina equipada, parquet nou, tancaments metàl·lics, però 45 metres quadrats! L'últim, un nivell per sobre, tenia una cuina de 20 metres quadrats, un gran armari al passadís, i tres habitacions inmenses. Això és el què permeten més de 100 metres quadrats i 1000€ de lloguer (més despeses).

I ara ve el segon pis. El que havia realment anat a veure.Hem estat debatent els pros i els contres de cada pis fins arribar a una solució de compromís. Per cert, gràcies a tothom qui d'una manera o altra hi ha col·laborat!
3r pis (Kaiserstrasse)
   Pros: Qualitat dels acabats, cuina equipada, silenci, preu
   Contres: Petit (65m2), menys lluminós
4t pis (Burggasse)
   Pros: Espai (75m2) i sostres alts, lluminós, haver-lo d'adequar permet fer-lo més nostre
   Contres: Més sorollós, meny qualitat en general, més car, pitjor aïllat del fred

Ha estat una decisió difícil, però ens hem quedat amb el tercer. Ara, només falta esperar a dilluns per signar el contracte.

Per zones

Viena no és una ciutat massa gran, tenint en compte el què he vist fins ara. L'adjectiu que vaig sentir ahir, i crec que s'adequa molt, és "manejable". També em vaig adonar que me l'estic fent meva per zones. Al febrer ja havia les meves incursions al centre històric i als punts turístics essencials. Un cop aquí instal·lat, al principi, va ser fàcil familiaritzar-se amb l'entorn de la oficina on també tinc l'hotel, després anar al centre que ja havia trepitjat utilitzant Westbanhof (on hi havia l'hotel de febrer) com a referència. Amb les visites als pisos he anat baixant d'aquesta estàció de tren fins a la zona dels museus. Així ja començo a conèixer el centre més comercial i de vida diària. Amb el sopar de fa una setmana (i les dues hores d'autobús) em vaig familiaritzar amb l'illa del Danubi (Donauinsel). I ahir nit vaig tornar a la zona on hi ha el pis que he reservat.

Vaig anar a la festa d'aniversari d'una madrilenya afincada a Viena des de l'octubre. Ja vaig conèixer algun gent de les beques ICEX a Sud-àfrica i ara n'he conegut alguns més aquí. Entre aquests i els de BEST és fàcil desplaçar-se pel món. La festa va ser força casolana (en una cuina) fins que vàrem decidir anar a The Loft: 3€ d'entrada i música electrònica. La primera sorpresa va ser el segell d'entrada, el negatiu d'un cor. Entrar i anar a la sala de dalt: Música electrònica i poca gent. Decidim anar a l'altra. Molta gent i música electrònica encara més dura. Decisió comunal: acabar les begudes i sortir corrent.

Em van portar a un altre local a 100 metres de distància: El Chelsea. Ara sí: refregit de grans èxits del pop (Oasis), indie (Two Door Cinema Club), rock/punk (White Stripes, MGMT). I així, vaig descobrir dos clubs a Viena de la forma més internacional: una parella Terrassa-Iran i gent de Madrid, Eslovènia, Valèncià, Rumania, Brasil i Perú. I, amb tot això, em vaig adonar que estava a dues cantonades del pis que he reservat. I també que el metro a Viena funciona tota la nit.

Ha sortit el sol

Si, divendres ja va fer un sol de justícia i no n'hi ha per tant, però avui fa sol i tinc terrasseta. Així que he sortit a gaudir-lo :)















I no tinc res més a afegir :D

Pis

Setmana de plena dedicació al pis. 

Dilluns vaig estar intensificant la cerca. Afortunadament hi va haver algú que va fer les trucades en alemany per mi. Tot i això els resultats van ser... desiguals:

1) un pis possiblement disponible però pendent de confirmació al dia següent

2) una agent inmmobiliaria que es va currar la seva feina (la 1a que ho fa!) i va estar preguntar pels requeriments i va estar identificant pisos que podien ser interessants... però em va demanar que enviés un correu electrònic a través de la seva web a cadascun dels pisos seleccionats (2 correus)

3) Un agent inmobiliari que va preguntar 3 vegades (no exagero) si era español, i a la tercera confirmació (se li deuria encendre la llumeta) va preguntar si parlava alemany. La persona que trucava per mi va dir que no i llavors se'l va treure de sobre indicant que el pis ja estava agafat i que ja trucaria si trobava alguna cosa. Sense haver-li donat el telèfon. És clar que vàrem preguntar-li si tenia el nostre telèfon i va dir que li apareixia a la pantalleta i va penjar.

4) Un pis a visitar la mateixa tarda

Aquesta visita va ser força desagradable. En primer lloc era la primera vegada que feia una visita amb més gent. A més, la visita era en alemany. I ningú m'acompanyava per traduïr. Resultat? 8 persones dins un pis comentant en alemany, un agent inmobiliari que semblava que hagués deixat la bici amb els llibres del cole a la cantonada i s'hagués posat a ensenyar pisos i jo calladet i mirant-me un pis que no em podia creure. Primer pis i finestres antigues de fusta. Per tant: soroll i fred. Una cuina que només diposa de fogons, pica i unes lleixes de fusta sota la finestra. Al més propi estil DIY. La porta d'entrada a la casa era inexplicable de tantes modificacions que li havien fet. I tota la marqueteria de fusta estava molt maltractada: portes picades, modificacions i apèndixs de plàstic a portes i marcs,... Un espectacle. No vaig obrir la boca més que per presentar-me en arribar i per acomiadar-me quan ja m'havia cansat de veure aquell horror. Es veu que a Viena passa el mateix que a Barcelona: t'enganyen. És curiós per què el govern certifica l'estat dels pisos i aquest té la màxima graduació: A.

Després d'aquesta experiència mística, ahir, vaig anar a veure el pis que tenia aparaulat des de dimecres passat. Aquest em feia especial il·lusió, ho confesso. Un pis que també està a prop del centre, però menys. Una mica més petit 65m2, que té una cuina molt ben equipada,... Totes les meves expectatives es van confirmar. És veritat que l'escala no és la típica (i bonica) dels edificis senyorials, és veritat que no dona al carrer sinó a l'interior d'illa. Però el pis està en perfectes condicions: parquet nou, cuina perfecta (amb nevera, vitroceràmica, rentavaixelles, tots els armaris,...), dues habitacions grans, bany, lavabo i cuina i pàrquing de bicicletes. Té algun problema com que les finestres no són tancaments metàl·lics, però m'informen que aïllen força bé. I el preu és força més reduït que el desastre del dilluns. I sinó les fotos.

Ah! I l'anècdota és que l'agent inmobiliari era el mateix que el dilluns. Es veu que el nen es treu un sobresou quan s'acaben les classes del crèdit de síntesi. Aquesta vegada sí que vaig parlar! I hi havia una gentada! Vàrem començar quatre, però tal i com sortiem en venien 8 o 10 més amb un altre agent (les seves classes devien acabar més tard, devia ser de l'altra branca). Així que, després que li digués que el pis m'agradava molt i que estava per quedar-me'l, vàrem preguntar a l'agent què haviem de fer per reservar-lo. El nen va dir que haviem de trucar l'endemà a les 8 del matí. Però a en Guillermo li va agafar el neguit i va decidir que trucava a l'agència si o si. 12 trucades més tard (11 d'elles comunicant) ens van agafar el telèfon i vàrem concertar un reunió per avui a les 11h30.

I la reunió ha anat bé. El pis està reservat. El preu és més alt del què havíen dit però incorpora la calefacció (que aquí és molt important!). Ara estic esperant que l'agent em truqui per dir-me que el propietari m'accepta com a llogater (segona experiència racista dels austríacs... a l'esquena!) i la setmana vinent hauríem de signar el contracte. Tindré temps per veure'n un altre de molt i molt interessant dilluns vinent: 10m2 més, una cuina menys equipada i un preu similar.

I, finalment, es veu que s'ha cancel·lat la barbacoa organitzada per dissabte per deserció del personal (tothom té plans més interessants, es veu). Però, a canvi, s'ha organitzat (per part d'un altre grup) una festa castellano-parlant dissabte al vespre.

Nova residència (temporal)

Dia tranquil de trasllat. M'he mogut de l'hotel on era fins ara a l'aparthotel. El lloc està força bé. Vaja, que és molt xulo, però no tinc ni un sol estri de cuina. He hagut de reclamar un parell de paelles i una olla. Ara només em falten plats, un escorredor, estris de fusta,... Sort que vaig agenciar-me uns coberts durant la setmana. Aplicant tècniques de supervivència :D

La primera ressaca

És divendres i tinc ressaca. Serà per què em faig gran però un parell de cerveses i un mojito no haurien de fer tant de mal...

En fi, pas a pas. Ahir va ser un dia tranquil: vaig sortir al matí a passejar pel centre, vaig estar llegint "¡Acabad ya con esta Crisis!" de Paul Krugman en un parc davant del Museumsquartier. Només vaig llegir 64 pàgines però aquest home em va captivar. A veure si quan l'acabo en faig un comentari amb coneixement de causa, però de moment la puntuació és d'altament recomanable. Vaig comprar un tall de pizza i vaig dinar per allà mateix.

A la tarda una petita migdiada per agafar forces i sopar d'aniversari amb en Guillermo. Va ser en aquest sopar on vaig conèixer la Salou de Viena. Esgarrifós, sorprenent i divertit a parts iguals. Vàrem sopar en un restaurant llatí (diguem-ne així) on va estar sonant salsa tota l'estona. I els clients i les camareres no paraven de ballar. De fet una d'elles era de Badalona. Coincidències.

Un cop acabat el sopar i el mojito de propina (en un altre local molt cool) direcció cap a casa i sorpresa: no hi havia metro. Aquí el meu nou iPhone va fer el fet. Em vaig descarregar una aplicació dels transports públics vienesos que m'indicava la ruta per arribar fins a l'hotel amb tot detall: Mapes  fins a la parada del nocturn, parada actual de l'autobús i parades restants fins a destí,... Total: tres autobusos, perdut dues vegades i dues hores de trajecte. En aquest trajecte em vaig veure envaït, a l'autobús, per un grup d'austríaques que tenien curiositat per l'extraterrestre que és un Barceloní a Viena que no parla alemany. I poc després una madrilenya i una murciana que estaven de passada.

Avui he fet els cent metres llisos per fer el trasllat de l'hotel a l'aparthotel. El curiós és que és demà. Així que ara tinc les maletes a l'últim però estic encara allotjat al primer. I la gent de l'aparthotel flipava amb mi aquest matí demanant-los per la meva reserva :D

Al migdia hem anat a dinar amb en Guillermo a Naschmarkt (més info aquí) i després cap al primer pis que he visitat. Està bé, és xulo, està ben comunicat, molta llum, és gran però mal distribuit, el què passa és que la cuina està per amoblar i el parquet està en molt mal estat. És una muntanya russa. Us en deixo algunes fotos.