Dimarts va ser pitjor. Anar a IKEA, comprar el llit, tenir un ensurt amb el matalàs,...
Ara faré una pausa per detallar aquesta experiència: Per què els matalassos són tant cars? I per què ho són més a Vienna? Després de discutir amb la Nora quin matalàs compràvem, trobar-ne un que encaixava amb tots els requisits dins un compromís raonable de preu, duresa i material resulta que el provo a la botiga i és horrible. Tovíssim! I em vaig trobar que, per una banda tots els matalassos de gomaespuma (si, ja sé que no és el nom correcte, però em fa gràcia :) eren prims i era MOLT fàcil palpar l'estructura de barres de sota, per l'altra tots els matalassos gruixuts i durs eren tant cars com que començaven als 500 euros. Em vaig quedar l'acordat amb l'esperança que si no ens funciona tinc 90 dies per canviar-lo.
Continuant, anar a IKEA i comprar tot el parament que necessitava a més del llit: estris de cuina, pans and pots, una taula de tallar (fantàstica!), plats, gots,... I anar al pis i descarregar-ho. Que també va ser un aventi ja que amenaçava pluja des d'abans de sortir de l'oficina. I es va posar a ploure just quan ja ho havíem descarregat tot. Va ser un dia amb sort, per què a més vaig aconseguir aparcar LITERALMENT davant la porta de casa. I tot aquest recorregut fet amb la fragoneta de la oficina. Amb llums d'emergència i material electrònic a dins. Còmput total: 5h. Em vaig acabar ficant al llit a dos quarts d'una :_(
I dimecres muntar-ho. El llit va encaixar a la primera, però vaig tenir algun moment de pànic (que quedi entre nosaltres). I la burra van ser 30 segons. Va quedar tot força bé. Llàstima que vaig comprar unes lleixes de fusta pel llit que no eren les adequades. Còmput total: 5h, cansament i el primer descobriment de músculs que no sabia que existien. Una altra vegada al llit a quarts d'una :__(
Dijous atendre un parell de senyors d'una ex-república soviètica indeterminada que venien a fer un pressupost per fer un forat on posar la rentadora. Sort del meu cap que va a venir a fer de traductor. Dues possibles solucions. La primera, la que la propietària es quedarà és treure el rentaplats, situar-lo una posició més a la dreta o a l'esquerra (tant se val), moure la pica al lloc del rentaplats (al mig) i deixar un forat per la rentadora a l'altra banda. Així, la composició final seria rentaplats, pica, rentadora o rentadora, pica, rentaplats. La segona opció és llençar la banyera a la bassa, posar una dutxa i aprofitar l'espai sobrant per posar-hi una rentadora (i un armari). El problema d'aquesta opció és que s'ha de fer passar un cable elèctric amb potència suficient i posar un desaigüe per la rentadora. Expensive!! Aquest debat va durar tres quarts d'hora i faran els dos pressupostos a veure què passa. A partir d'aquí havia d'anar a canviar les peces de fusta del llit, però es va fer tard i ho vàrem deixar per divendres. Enlloc d'això em va tocar empaquetar tots els trastos, traslladar-los, i buidar-los (ordenadament) al nou pis. I aprofitar per muntar la cortina i un parell de cosetes més pendents. Còmput total: no tantes hores, però els músculs no només existeixen sinó que estan fent la seva pròpia primavera àrab.
Divendres de rauxa. Llevar-se, anar a la oficina, treballar una horeta, agafar la furgona cibernètica, arribar a IKEA, canviar les peces, tornar la fragona a la oficina, arribar-se amb les peces al pis en metro, muntar-ho i... FUNCIONA!! I, el què és millor, el matalàs no sembla tant tou. De fet, és possible que sigui el què buscava. Tantdebo!!
Carregar la maleta buida i cap a la oficina, treballar una horeta més, dinar, treballar una tercera hora (no ens herniéssim!) i començar a plantejar-se anar a buscar el tren per anar a l'aeroport quan... apareix el cap del cap i em diu que em porta. Així que amb el servei porta a porta em planto més de dues hores abans a l'aeroport i em trobo amb un lloc fantàstic per seure, amb repisa per posar l'ordinador, un parell de connexions elèctriques i wifi gratis.
I em poso a actualitzar el bloc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada