Per zones

Viena no és una ciutat massa gran, tenint en compte el què he vist fins ara. L'adjectiu que vaig sentir ahir, i crec que s'adequa molt, és "manejable". També em vaig adonar que me l'estic fent meva per zones. Al febrer ja havia les meves incursions al centre històric i als punts turístics essencials. Un cop aquí instal·lat, al principi, va ser fàcil familiaritzar-se amb l'entorn de la oficina on també tinc l'hotel, després anar al centre que ja havia trepitjat utilitzant Westbanhof (on hi havia l'hotel de febrer) com a referència. Amb les visites als pisos he anat baixant d'aquesta estàció de tren fins a la zona dels museus. Així ja començo a conèixer el centre més comercial i de vida diària. Amb el sopar de fa una setmana (i les dues hores d'autobús) em vaig familiaritzar amb l'illa del Danubi (Donauinsel). I ahir nit vaig tornar a la zona on hi ha el pis que he reservat.

Vaig anar a la festa d'aniversari d'una madrilenya afincada a Viena des de l'octubre. Ja vaig conèixer algun gent de les beques ICEX a Sud-àfrica i ara n'he conegut alguns més aquí. Entre aquests i els de BEST és fàcil desplaçar-se pel món. La festa va ser força casolana (en una cuina) fins que vàrem decidir anar a The Loft: 3€ d'entrada i música electrònica. La primera sorpresa va ser el segell d'entrada, el negatiu d'un cor. Entrar i anar a la sala de dalt: Música electrònica i poca gent. Decidim anar a l'altra. Molta gent i música electrònica encara més dura. Decisió comunal: acabar les begudes i sortir corrent.

Em van portar a un altre local a 100 metres de distància: El Chelsea. Ara sí: refregit de grans èxits del pop (Oasis), indie (Two Door Cinema Club), rock/punk (White Stripes, MGMT). I així, vaig descobrir dos clubs a Viena de la forma més internacional: una parella Terrassa-Iran i gent de Madrid, Eslovènia, Valèncià, Rumania, Brasil i Perú. I, amb tot això, em vaig adonar que estava a dues cantonades del pis que he reservat. I també que el metro a Viena funciona tota la nit.