Bona nit, prirmer de tot disculpar-me. Han estat dues setmanes de no parar. I el què queda! És per això que el d'avui és un post molt llarg. Per què ens entretinguem fins el següent que es preveu serà d'aquí uns quants dies, també.
Començarem per la feina. Fa una setmana que he saltat al nou rol, amb certes injerències de l'antiga tasca, però, finalment, he començat a tocar temes de processos. La noia amb qui he de treballar esta de vacances fins dilluns vinent així que el meu objectiu era empapar-me d'informació. Però va arribar el súper cap dijous passat amb una tasca que em tindrà absorbit fins algun punt de la setmana vinent. I la tasca és redefinir un procés sencer, de zero, entre ell, un altre manager d'alt nivell i jo com a support. Divertidíssim. I molt agraït. Així que en aspecte molt content.
Per altra banda l'alemany m'està portant de cul. Un dia es van despenjar amb un llistat de seixanta verbs el contingut i la declinació (només del present) dels quals m'he de saber. I després va sortir un llistat de més de cent paraules (que va augmentant amb cada sessió) de les quals se suposa que en sé el significat, el gènere, el plural,... ara la setmana passada van aparèixer les negacions, els articles determinat/indeterminat i els possessius i avui hem fet el datiu. Ah! I avui també hem rebut la notícia: dimarts vinent tenim exàmen de tot això i algunes coses més que em deixo pel camí. Toca estudiar, cada dia, i no deixar passar-ne ni una. Això és el bon propòsit, només he de dur-ho a terme.

El pis evoluciona favorablement. Van venir a fer el forat, evidentment a la cuina, que va resultar ser mig centímetre més petit del promès. Sigui com sigui resulta que es fabriquen rentadores de 59,5cm així que després d'una setmana d'espera ahir va arribar la rentadora... que encara no he pogut connectar per què els tubs són massa curts doncs han fet lloc a l'altra punta de la cuina. He passat dues vegades per una ferreteria i, fent-me entendre com he pogut amb algú que no parlava anglès, he aconseguit part del material que necessito. [Les fotografies només són per ensenyar com ens hem d'espavilar per explicar-nos] Aquí he rebut ajuda de la Nora. Però el seu suport més valorat és que ja no tinc porexpan al menjador ni cartrons a l'habitació. Ahir a la tarda vàrem fer una visita estratègica on vàrem aconseguir enganxines de felpa per les quatre cadires i la taula del menjador, que encara que temporals no es tracta que ratllin el parquet només començar. I també dues cortines per a l'habitació, que són temporals i per això una mica més curtes del desitjable, però fan la seva funció. Això ja comença a semblar una llar!
La part més xula és que he tingut visita. La Nora ha invertit quatre dels seus ocupats dies a Vienna. Hem fet turisme tradicional i arquitectònic, hem remenat articles de dubtosa procedència en un mercat dels encants, hem passejat pel centre de la ciutat, hem fet un esmorzar vienès, ens hem deixat portar qui-sap-on en un tramvia que no era el què havia de ser, hem comprat les felpes i la cortina, ens hem barallat infructuosament amb la rentadora, hem vist com ens movem els dos per un pis que no és tant petit,... Una bona visita, sí senyor. A veure si la propera ja és la definitiva i ja no és una visita sinó una estada en tota regla.
I les visites no acaben per què divendres arriba en Borja disposat a donar molta guerra. Déu/Al·là/els marcians saben com estudiaré aquest cap de setmana amb el party-man a casa. I no s'estarà només el cap de setmana sinó que la intenció és marxar junts divendres següent cap a Ginebra a visitar en Víctor el suís-espanyol.
I entre tanta activitat no em puc oblidar de tancar el registre a l'ajuntament i alguns altres tràmits pendents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada