Ja és aqui, ja ha arribat, és internet d'alta velocitat!
Aquestes dues setmanes que no he escrit han estat força interessants. No entraré en detalls ara, però he estat barallant-me amb la gent de l'internet, amb la propietària del pis per què faci el forat per poder posar una rentadora a casa, segueixo amb la mateixa m****a de sempre a la feina i l'alemany segueix essent força exigent. De fet, ara em poso a fer deures de pressa i corrent.
El cap de setmana més ;)
dimecres, 25 de juliol del 2012
dilluns, 23 de juliol del 2012
Sense internet
Va arribar el router a mitjan setmana passada. Autoinstal·lació. No funciona. El call center (en alemany) diu que no hi poden fer res. Dimecres ha de venir el tècnic a mirar-s'ho...
dijous, 12 de juliol del 2012
Contractant internet
Dimecres vaig decidir contractar la línia d'internet per la pàgina web de UPC (sí, com la universitat). No sé què van fer, però ahir vaig haver de trucar al call center (amb el meu fantàstic amic traductor al costat) i registrar-me de nou. La mala notícia: trigarà entre 10 i 20 dies en arribar...
[Actualització de divendres: m'han trucat els de UPC per acabar el registre que havia iniciat per internet el dimecres. Els he hagut de dir que ja ho havia liquidat ahir pel call center. Hi ha coses que no canvien ni a àustria]
divendres, 6 de juliol del 2012
Ha estat una setmana dureta
Dilluns no va ser tant terrible. Només traslladar un parell de coses al pis i comprar-ne algunes més.
Dimarts va ser pitjor. Anar a IKEA, comprar el llit, tenir un ensurt amb el matalàs,...
Ara faré una pausa per detallar aquesta experiència: Per què els matalassos són tant cars? I per què ho són més a Vienna? Després de discutir amb la Nora quin matalàs compràvem, trobar-ne un que encaixava amb tots els requisits dins un compromís raonable de preu, duresa i material resulta que el provo a la botiga i és horrible. Tovíssim! I em vaig trobar que, per una banda tots els matalassos de gomaespuma (si, ja sé que no és el nom correcte, però em fa gràcia :) eren prims i era MOLT fàcil palpar l'estructura de barres de sota, per l'altra tots els matalassos gruixuts i durs eren tant cars com que començaven als 500 euros. Em vaig quedar l'acordat amb l'esperança que si no ens funciona tinc 90 dies per canviar-lo.
Continuant, anar a IKEA i comprar tot el parament que necessitava a més del llit: estris de cuina, pans and pots, una taula de tallar (fantàstica!), plats, gots,... I anar al pis i descarregar-ho. Que també va ser un aventi ja que amenaçava pluja des d'abans de sortir de l'oficina. I es va posar a ploure just quan ja ho havíem descarregat tot. Va ser un dia amb sort, per què a més vaig aconseguir aparcar LITERALMENT davant la porta de casa. I tot aquest recorregut fet amb la fragoneta de la oficina. Amb llums d'emergència i material electrònic a dins. Còmput total: 5h. Em vaig acabar ficant al llit a dos quarts d'una :_(
I dimecres muntar-ho. El llit va encaixar a la primera, però vaig tenir algun moment de pànic (que quedi entre nosaltres). I la burra van ser 30 segons. Va quedar tot força bé. Llàstima que vaig comprar unes lleixes de fusta pel llit que no eren les adequades. Còmput total: 5h, cansament i el primer descobriment de músculs que no sabia que existien. Una altra vegada al llit a quarts d'una :__(
Dijous atendre un parell de senyors d'una ex-república soviètica indeterminada que venien a fer un pressupost per fer un forat on posar la rentadora. Sort del meu cap que va a venir a fer de traductor. Dues possibles solucions. La primera, la que la propietària es quedarà és treure el rentaplats, situar-lo una posició més a la dreta o a l'esquerra (tant se val), moure la pica al lloc del rentaplats (al mig) i deixar un forat per la rentadora a l'altra banda. Així, la composició final seria rentaplats, pica, rentadora o rentadora, pica, rentaplats. La segona opció és llençar la banyera a la bassa, posar una dutxa i aprofitar l'espai sobrant per posar-hi una rentadora (i un armari). El problema d'aquesta opció és que s'ha de fer passar un cable elèctric amb potència suficient i posar un desaigüe per la rentadora. Expensive!! Aquest debat va durar tres quarts d'hora i faran els dos pressupostos a veure què passa. A partir d'aquí havia d'anar a canviar les peces de fusta del llit, però es va fer tard i ho vàrem deixar per divendres. Enlloc d'això em va tocar empaquetar tots els trastos, traslladar-los, i buidar-los (ordenadament) al nou pis. I aprofitar per muntar la cortina i un parell de cosetes més pendents. Còmput total: no tantes hores, però els músculs no només existeixen sinó que estan fent la seva pròpia primavera àrab.
Divendres de rauxa. Llevar-se, anar a la oficina, treballar una horeta, agafar la furgona cibernètica, arribar a IKEA, canviar les peces, tornar la fragona a la oficina, arribar-se amb les peces al pis en metro, muntar-ho i... FUNCIONA!! I, el què és millor, el matalàs no sembla tant tou. De fet, és possible que sigui el què buscava. Tantdebo!!
Carregar la maleta buida i cap a la oficina, treballar una horeta més, dinar, treballar una tercera hora (no ens herniéssim!) i començar a plantejar-se anar a buscar el tren per anar a l'aeroport quan... apareix el cap del cap i em diu que em porta. Així que amb el servei porta a porta em planto més de dues hores abans a l'aeroport i em trobo amb un lloc fantàstic per seure, amb repisa per posar l'ordinador, un parell de connexions elèctriques i wifi gratis.
I em poso a actualitzar el bloc...
Dimarts va ser pitjor. Anar a IKEA, comprar el llit, tenir un ensurt amb el matalàs,...
Ara faré una pausa per detallar aquesta experiència: Per què els matalassos són tant cars? I per què ho són més a Vienna? Després de discutir amb la Nora quin matalàs compràvem, trobar-ne un que encaixava amb tots els requisits dins un compromís raonable de preu, duresa i material resulta que el provo a la botiga i és horrible. Tovíssim! I em vaig trobar que, per una banda tots els matalassos de gomaespuma (si, ja sé que no és el nom correcte, però em fa gràcia :) eren prims i era MOLT fàcil palpar l'estructura de barres de sota, per l'altra tots els matalassos gruixuts i durs eren tant cars com que començaven als 500 euros. Em vaig quedar l'acordat amb l'esperança que si no ens funciona tinc 90 dies per canviar-lo.
Continuant, anar a IKEA i comprar tot el parament que necessitava a més del llit: estris de cuina, pans and pots, una taula de tallar (fantàstica!), plats, gots,... I anar al pis i descarregar-ho. Que també va ser un aventi ja que amenaçava pluja des d'abans de sortir de l'oficina. I es va posar a ploure just quan ja ho havíem descarregat tot. Va ser un dia amb sort, per què a més vaig aconseguir aparcar LITERALMENT davant la porta de casa. I tot aquest recorregut fet amb la fragoneta de la oficina. Amb llums d'emergència i material electrònic a dins. Còmput total: 5h. Em vaig acabar ficant al llit a dos quarts d'una :_(
I dimecres muntar-ho. El llit va encaixar a la primera, però vaig tenir algun moment de pànic (que quedi entre nosaltres). I la burra van ser 30 segons. Va quedar tot força bé. Llàstima que vaig comprar unes lleixes de fusta pel llit que no eren les adequades. Còmput total: 5h, cansament i el primer descobriment de músculs que no sabia que existien. Una altra vegada al llit a quarts d'una :__(
Dijous atendre un parell de senyors d'una ex-república soviètica indeterminada que venien a fer un pressupost per fer un forat on posar la rentadora. Sort del meu cap que va a venir a fer de traductor. Dues possibles solucions. La primera, la que la propietària es quedarà és treure el rentaplats, situar-lo una posició més a la dreta o a l'esquerra (tant se val), moure la pica al lloc del rentaplats (al mig) i deixar un forat per la rentadora a l'altra banda. Així, la composició final seria rentaplats, pica, rentadora o rentadora, pica, rentaplats. La segona opció és llençar la banyera a la bassa, posar una dutxa i aprofitar l'espai sobrant per posar-hi una rentadora (i un armari). El problema d'aquesta opció és que s'ha de fer passar un cable elèctric amb potència suficient i posar un desaigüe per la rentadora. Expensive!! Aquest debat va durar tres quarts d'hora i faran els dos pressupostos a veure què passa. A partir d'aquí havia d'anar a canviar les peces de fusta del llit, però es va fer tard i ho vàrem deixar per divendres. Enlloc d'això em va tocar empaquetar tots els trastos, traslladar-los, i buidar-los (ordenadament) al nou pis. I aprofitar per muntar la cortina i un parell de cosetes més pendents. Còmput total: no tantes hores, però els músculs no només existeixen sinó que estan fent la seva pròpia primavera àrab.
Divendres de rauxa. Llevar-se, anar a la oficina, treballar una horeta, agafar la furgona cibernètica, arribar a IKEA, canviar les peces, tornar la fragona a la oficina, arribar-se amb les peces al pis en metro, muntar-ho i... FUNCIONA!! I, el què és millor, el matalàs no sembla tant tou. De fet, és possible que sigui el què buscava. Tantdebo!!
Carregar la maleta buida i cap a la oficina, treballar una horeta més, dinar, treballar una tercera hora (no ens herniéssim!) i començar a plantejar-se anar a buscar el tren per anar a l'aeroport quan... apareix el cap del cap i em diu que em porta. Així que amb el servei porta a porta em planto més de dues hores abans a l'aeroport i em trobo amb un lloc fantàstic per seure, amb repisa per posar l'ordinador, un parell de connexions elèctriques i wifi gratis.
I em poso a actualitzar el bloc...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)