dissabte, 30 de juny del 2012
divendres, 29 de juny del 2012
Habemus pis!
Doncs sí, ja està signat, ja tinc les claus, ja he començat a pendre mides i ja m'he barallat amb la bústia plena de publicitat. El pis és tal qual el recordava, tot i que sóc incapaç de memoritzar els esglaons de les parets del passadís. Per què ho hauran fet així? Què hi haurà darrera?
I ja que ahir em van donar les claus i, sobretot, el Meldezettel, avui he pogut obrir un compte corrent. Una llàstima que a l'embaixada no m'hagin acceptat l'inscripció per no dur fotografia. 4 documents diferents... m'ha faltat això.
El plan és anar a signar un contracte de fibra òptica demà i a partir d'aqui netejar el pis, comprar els primers mobles, traslladar-me de l'aparthotel al pis, fer maletes i volar a Barcelona. L'únic problema és la rentadora. Tinc la desagradable impressió que aquest tema requerirà molt de temps i molta paciència. I és que no hi ha forat per posar la rentadora. Sembla que han de fer un forat, però encara no se sap quan ni on. Paciència.
I ja que ahir em van donar les claus i, sobretot, el Meldezettel, avui he pogut obrir un compte corrent. Una llàstima que a l'embaixada no m'hagin acceptat l'inscripció per no dur fotografia. 4 documents diferents... m'ha faltat això.
El plan és anar a signar un contracte de fibra òptica demà i a partir d'aqui netejar el pis, comprar els primers mobles, traslladar-me de l'aparthotel al pis, fer maletes i volar a Barcelona. L'únic problema és la rentadora. Tinc la desagradable impressió que aquest tema requerirà molt de temps i molta paciència. I és que no hi ha forat per posar la rentadora. Sembla que han de fer un forat, però encara no se sap quan ni on. Paciència.
dilluns, 25 de juny del 2012
Això sembla un part (amb perdó)
Visita bizarre!
En primer lloc la propietària del pis és una agent inmobiliarà. Així que avui hi ha hagut una visita per la firma del contracte on hi havia l'agent inmobiliària propietària del pis, el meu (?) agent inmobiliari que m'ha ensenyat el pis i ha fet les gestions fins ara, en Guillermo com a traductor ocasional (un altre que fa oposicions a sant) i un servidor.
Com que això no era suficient s'ha signat el contracte de lloguer, però no el tindré fins que no hagi pagat els honoraris, la fiança, el primer mes de lloguer i altres conceptes que no ara no em vull entretenir a relatar. Clar, per què esperaven que aparegués amb tots aquests diners en efectiu i, evidentment, el sentit comú s'ha imposat i ho liquidarem a través amb una transferència.
Això, en plata, vol dir que tinc una visita dijous on signarem el contracte de lloguer (que ja està signat!), contractes de subministres, em donaran les claus del pis i farem la revisió habitual de les condicions del pis.
Amb una mica de sort dijous s'acabarà aquest suplici.
Ah! I això és només el principi. A partir d'aquí queda obrir un compte, visitar l'embaixada,...
divendres, 22 de juny del 2012
Claredat de missatges
He aguantat! I és que ha estat un dia moooolt llarg de presentacions explicant la nova estructura de l'empresa. És un detall que cada cap de departament expliqui la nova estructura, els objectius i faci un petit SWOT per enfrontar els reptes imposats per la direcció. Però, si ja no era fàcil seguir aquest tipus d'explicacions durant tot un dia, menys ho és si la llengua d'intercanvi és alemany i només la meitat utilitza diapositives en anglès. Això sí, s'han omplert la boca d'internacionalització, s'ha dit que s'ha de documentar en anglès (un dels que tenia diapositives en alemany) i serà obligatori dominar la comunicació oral i escrita en anglès. I jo veient-ho i partint-me de riure.
Amb tot m'he anat entretenint fent un anàlisi permenoritzat de les presentacions, les dots de comunicació (especialment no-verbal), el nivell de concreció dels missatges i com ha anat reaccionant el públic. Curiós també com han anat negociant les sessions de preguntes i respostes. Deformació professional de consultor ;)
Ha rematat el dia un correu de la immobiliària. Han enviat el contracte (que ja té un parell de coses interessants) i el llistat de documents. Especialment graciós això de desglossar cada un dels conceptes i els imports corresponents per acabar donant una xifra final de més de 5.000 euros i dir que volen els diners en efectiu a la reunió de dilluns. Aquest gent es pensa que els diners floreixen als arbres i n'hi ha prou amb un cap de setmana de recol·lecció? Les transferències bancàries no han arribat a Àustria?
Amb tot m'he anat entretenint fent un anàlisi permenoritzat de les presentacions, les dots de comunicació (especialment no-verbal), el nivell de concreció dels missatges i com ha anat reaccionant el públic. Curiós també com han anat negociant les sessions de preguntes i respostes. Deformació professional de consultor ;)
Ha rematat el dia un correu de la immobiliària. Han enviat el contracte (que ja té un parell de coses interessants) i el llistat de documents. Especialment graciós això de desglossar cada un dels conceptes i els imports corresponents per acabar donant una xifra final de més de 5.000 euros i dir que volen els diners en efectiu a la reunió de dilluns. Aquest gent es pensa que els diners floreixen als arbres i n'hi ha prou amb un cap de setmana de recol·lecció? Les transferències bancàries no han arribat a Àustria?
dimecres, 20 de juny del 2012
Una cerveseta a la platja
És curiosa l'afició dels austríacs per beure cervesa. Avui n'hem anat a fer... anava a dir una, jo n'he fet una. Quan he marxat ells en portaven 3 i alguns còctels. És clar que jo tampoc sóc un gran bevedor i menys de cerveses de mig litre.
El lloc era curiós. Han ocupat un espai que devia estar abandonat al marge del canal del Danubi, l'han omplert de sorra, hi han posat una barra de bar inmensa, una paradeta de menjar, una pantalla per veure el mundial, un dj, taules, cadires i hamaques... i a gaudir! I crec que li he trobat el gust! Com que no hi havia partit i no feina sol s'estava molt còmode amb la gent que hi havia. Sense aquests dos factors, m'han dit,...
Us deixo un testimoni d'un restaurant MOLT car amb una pisicina a mode de remolc que flota en el canal. No és que no m'ho pugui permetre, és que enyoro la platja!
I tornant he gaudit de la pluja: l'olor a formigó mullat, les gotes grosses i disperses que no et mullen, però et deixen a topos. No és una experiència especialment agradable (el formigó mullat fa una olor molt lletja), però és quelcom que a Sud-àfrica no es dóna i que m'ha recordat Barcelona.
dilluns, 18 de juny del 2012
Decisió difícil
He anat a veure el quart pis. Si, si, ja tenia el tercer reservat, però havia de confirmar que era una decisió correcta. I ha costat!
La visita ha estat força curiosa. Fins ara havia vist un pis amb més gent. Però és la primera vegada que visito tres pisos alhora, en pisos diferents, amb tot de gent anant d'un pis a l'altre, d'una planta a l'altra. El primer pis estava en un estat meravellós, però era minúscul per a dues persones. Portes de vidres, cuina equipada, parquet nou, tancaments metàl·lics, però 45 metres quadrats! L'últim, un nivell per sobre, tenia una cuina de 20 metres quadrats, un gran armari al passadís, i tres habitacions inmenses. Això és el què permeten més de 100 metres quadrats i 1000€ de lloguer (més despeses).
I ara ve el segon pis. El que havia realment anat a veure.Hem estat debatent els pros i els contres de cada pis fins arribar a una solució de compromís. Per cert, gràcies a tothom qui d'una manera o altra hi ha col·laborat!
3r pis (Kaiserstrasse)
Pros: Qualitat dels acabats, cuina equipada, silenci, preu
Contres: Petit (65m2), menys lluminós
4t pis (Burggasse)
Pros: Espai (75m2) i sostres alts, lluminós, haver-lo d'adequar permet fer-lo més nostre
Contres: Més sorollós, meny qualitat en general, més car, pitjor aïllat del fred
Ha estat una decisió difícil, però ens hem quedat amb el tercer. Ara, només falta esperar a dilluns per signar el contracte.
La visita ha estat força curiosa. Fins ara havia vist un pis amb més gent. Però és la primera vegada que visito tres pisos alhora, en pisos diferents, amb tot de gent anant d'un pis a l'altre, d'una planta a l'altra. El primer pis estava en un estat meravellós, però era minúscul per a dues persones. Portes de vidres, cuina equipada, parquet nou, tancaments metàl·lics, però 45 metres quadrats! L'últim, un nivell per sobre, tenia una cuina de 20 metres quadrats, un gran armari al passadís, i tres habitacions inmenses. Això és el què permeten més de 100 metres quadrats i 1000€ de lloguer (més despeses).
I ara ve el segon pis. El que havia realment anat a veure.Hem estat debatent els pros i els contres de cada pis fins arribar a una solució de compromís. Per cert, gràcies a tothom qui d'una manera o altra hi ha col·laborat!
3r pis (Kaiserstrasse)
Pros: Qualitat dels acabats, cuina equipada, silenci, preuContres: Petit (65m2), menys lluminós
4t pis (Burggasse)
Pros: Espai (75m2) i sostres alts, lluminós, haver-lo d'adequar permet fer-lo més nostre
Contres: Més sorollós, meny qualitat en general, més car, pitjor aïllat del fred
Ha estat una decisió difícil, però ens hem quedat amb el tercer. Ara, només falta esperar a dilluns per signar el contracte.
diumenge, 17 de juny del 2012
Per zones
Viena no és una ciutat massa gran, tenint en compte el què he vist fins ara. L'adjectiu que vaig sentir ahir, i crec que s'adequa molt, és "manejable". També em vaig adonar que me l'estic fent meva per zones. Al febrer ja havia les meves incursions al centre històric i als punts turístics essencials. Un cop aquí instal·lat, al principi, va ser fàcil familiaritzar-se amb l'entorn de la oficina on també tinc l'hotel, després anar al centre que ja havia trepitjat utilitzant Westbanhof (on hi havia l'hotel de febrer) com a referència. Amb les visites als pisos he anat baixant d'aquesta estàció de tren fins a la zona dels museus. Així ja començo a conèixer el centre més comercial i de vida diària. Amb el sopar de fa una setmana (i les dues hores d'autobús) em vaig familiaritzar amb l'illa del Danubi (Donauinsel). I ahir nit vaig tornar a la zona on hi ha el pis que he reservat.
Vaig anar a la festa d'aniversari d'una madrilenya afincada a Viena des de l'octubre. Ja vaig conèixer algun gent de les beques ICEX a Sud-àfrica i ara n'he conegut alguns més aquí. Entre aquests i els de BEST és fàcil desplaçar-se pel món. La festa va ser força casolana (en una cuina) fins que vàrem decidir anar a The Loft: 3€ d'entrada i música electrònica. La primera sorpresa va ser el segell d'entrada, el negatiu d'un cor. Entrar i anar a la sala de dalt: Música electrònica i poca gent. Decidim anar a l'altra. Molta gent i música electrònica encara més dura. Decisió comunal: acabar les begudes i sortir corrent.
Em van portar a un altre local a 100 metres de distància: El Chelsea. Ara sí: refregit de grans èxits del pop (Oasis), indie (Two Door Cinema Club), rock/punk (White Stripes, MGMT). I així, vaig descobrir dos clubs a Viena de la forma més internacional: una parella Terrassa-Iran i gent de Madrid, Eslovènia, Valèncià, Rumania, Brasil i Perú. I, amb tot això, em vaig adonar que estava a dues cantonades del pis que he reservat. I també que el metro a Viena funciona tota la nit.
dijous, 14 de juny del 2012
Ha sortit el sol
Si, divendres ja va fer un sol de justícia i no n'hi ha per tant, però avui fa sol i tinc terrasseta. Així que he sortit a gaudir-lo :)
I no tinc res més a afegir :D
I no tinc res més a afegir :D
dimecres, 13 de juny del 2012
Pis
Setmana de plena dedicació al pis.
Dilluns vaig estar intensificant la cerca. Afortunadament hi va haver algú que va fer les trucades en alemany per mi. Tot i això els resultats van ser... desiguals:
3) Un agent inmobiliari que va preguntar 3 vegades (no exagero) si era español, i a la tercera confirmació (se li deuria encendre la llumeta) va preguntar si parlava alemany. La persona que trucava per mi va dir que no i llavors se'l va treure de sobre indicant que el pis ja estava agafat i que ja trucaria si trobava alguna cosa. Sense haver-li donat el telèfon. És clar que vàrem preguntar-li si tenia el nostre telèfon i va dir que li apareixia a la pantalleta i va penjar.
Aquesta visita va ser força desagradable. En primer lloc era la primera vegada que feia una visita amb més gent. A més, la visita era en alemany. I ningú m'acompanyava per traduïr. Resultat? 8 persones dins un pis comentant en alemany, un agent inmobiliari que semblava que hagués deixat la bici amb els llibres del cole a la cantonada i s'hagués posat a ensenyar pisos i jo calladet i mirant-me un pis que no em podia creure. Primer pis i finestres antigues de fusta. Per tant: soroll i fred. Una cuina que només diposa de fogons, pica i unes lleixes de fusta sota la finestra. Al més propi estil DIY. La porta d'entrada a la casa era inexplicable de tantes modificacions que li havien fet. I tota la marqueteria de fusta estava molt maltractada: portes picades, modificacions i apèndixs de plàstic a portes i marcs,... Un espectacle. No vaig obrir la boca més que per presentar-me en arribar i per acomiadar-me quan ja m'havia cansat de veure aquell horror. Es veu que a Viena passa el mateix que a Barcelona: t'enganyen. És curiós per què el govern certifica l'estat dels pisos i aquest té la màxima graduació: A.
Després d'aquesta experiència mística, ahir, vaig anar a veure el pis que tenia aparaulat des de dimecres passat. Aquest em feia especial il·lusió, ho confesso. Un pis que també està a prop del centre, però menys. Una mica més petit 65m2, que té una cuina molt ben equipada,... Totes les meves expectatives es van confirmar. És veritat que l'escala no és la típica (i bonica) dels edificis senyorials, és veritat que no dona al carrer sinó a l'interior d'illa. Però el pis està en perfectes condicions: parquet nou, cuina perfecta (amb nevera, vitroceràmica, rentavaixelles, tots els armaris,...), dues habitacions grans, bany, lavabo i cuina i pàrquing de bicicletes. Té algun problema com que les finestres no són tancaments metàl·lics, però m'informen que aïllen força bé. I el preu és força més reduït que el desastre del dilluns. I sinó les fotos.
Ah! I l'anècdota és que l'agent inmobiliari era el mateix que el dilluns. Es veu que el nen es treu un sobresou quan s'acaben les classes del crèdit de síntesi. Aquesta vegada sí que vaig parlar! I hi havia una gentada! Vàrem començar quatre, però tal i com sortiem en venien 8 o 10 més amb un altre agent (les seves classes devien acabar més tard, devia ser de l'altra branca). Així que, després que li digués que el pis m'agradava molt i que estava per quedar-me'l, vàrem preguntar a l'agent què haviem de fer per reservar-lo. El nen va dir que haviem de trucar l'endemà a les 8 del matí. Però a en Guillermo li va agafar el neguit i va decidir que trucava a l'agència si o si. 12 trucades més tard (11 d'elles comunicant) ens van agafar el telèfon i vàrem concertar un reunió per avui a les 11h30.
Dilluns vaig estar intensificant la cerca. Afortunadament hi va haver algú que va fer les trucades en alemany per mi. Tot i això els resultats van ser... desiguals:
1) un pis possiblement disponible però pendent de confirmació al dia següent
2) una agent inmmobiliaria que es va currar la seva feina (la 1a que ho fa!) i va estar preguntar pels requeriments i va estar identificant pisos que podien ser interessants... però em va demanar que enviés un correu electrònic a través de la seva web a cadascun dels pisos seleccionats (2 correus)
3) Un agent inmobiliari que va preguntar 3 vegades (no exagero) si era español, i a la tercera confirmació (se li deuria encendre la llumeta) va preguntar si parlava alemany. La persona que trucava per mi va dir que no i llavors se'l va treure de sobre indicant que el pis ja estava agafat i que ja trucaria si trobava alguna cosa. Sense haver-li donat el telèfon. És clar que vàrem preguntar-li si tenia el nostre telèfon i va dir que li apareixia a la pantalleta i va penjar.
4) Un pis a visitar la mateixa tarda
Aquesta visita va ser força desagradable. En primer lloc era la primera vegada que feia una visita amb més gent. A més, la visita era en alemany. I ningú m'acompanyava per traduïr. Resultat? 8 persones dins un pis comentant en alemany, un agent inmobiliari que semblava que hagués deixat la bici amb els llibres del cole a la cantonada i s'hagués posat a ensenyar pisos i jo calladet i mirant-me un pis que no em podia creure. Primer pis i finestres antigues de fusta. Per tant: soroll i fred. Una cuina que només diposa de fogons, pica i unes lleixes de fusta sota la finestra. Al més propi estil DIY. La porta d'entrada a la casa era inexplicable de tantes modificacions que li havien fet. I tota la marqueteria de fusta estava molt maltractada: portes picades, modificacions i apèndixs de plàstic a portes i marcs,... Un espectacle. No vaig obrir la boca més que per presentar-me en arribar i per acomiadar-me quan ja m'havia cansat de veure aquell horror. Es veu que a Viena passa el mateix que a Barcelona: t'enganyen. És curiós per què el govern certifica l'estat dels pisos i aquest té la màxima graduació: A.Després d'aquesta experiència mística, ahir, vaig anar a veure el pis que tenia aparaulat des de dimecres passat. Aquest em feia especial il·lusió, ho confesso. Un pis que també està a prop del centre, però menys. Una mica més petit 65m2, que té una cuina molt ben equipada,... Totes les meves expectatives es van confirmar. És veritat que l'escala no és la típica (i bonica) dels edificis senyorials, és veritat que no dona al carrer sinó a l'interior d'illa. Però el pis està en perfectes condicions: parquet nou, cuina perfecta (amb nevera, vitroceràmica, rentavaixelles, tots els armaris,...), dues habitacions grans, bany, lavabo i cuina i pàrquing de bicicletes. Té algun problema com que les finestres no són tancaments metàl·lics, però m'informen que aïllen força bé. I el preu és força més reduït que el desastre del dilluns. I sinó les fotos.
Ah! I l'anècdota és que l'agent inmobiliari era el mateix que el dilluns. Es veu que el nen es treu un sobresou quan s'acaben les classes del crèdit de síntesi. Aquesta vegada sí que vaig parlar! I hi havia una gentada! Vàrem començar quatre, però tal i com sortiem en venien 8 o 10 més amb un altre agent (les seves classes devien acabar més tard, devia ser de l'altra branca). Així que, després que li digués que el pis m'agradava molt i que estava per quedar-me'l, vàrem preguntar a l'agent què haviem de fer per reservar-lo. El nen va dir que haviem de trucar l'endemà a les 8 del matí. Però a en Guillermo li va agafar el neguit i va decidir que trucava a l'agència si o si. 12 trucades més tard (11 d'elles comunicant) ens van agafar el telèfon i vàrem concertar un reunió per avui a les 11h30.
I la reunió ha anat bé. El pis està reservat. El preu és més alt del què havíen dit però incorpora la calefacció (que aquí és molt important!). Ara estic esperant que l'agent em truqui per dir-me que el propietari m'accepta com a llogater (segona experiència racista dels austríacs... a l'esquena!) i la setmana vinent hauríem de signar el contracte. Tindré temps per veure'n un altre de molt i molt interessant dilluns vinent: 10m2 més, una cuina menys equipada i un preu similar.
I, finalment, es veu que s'ha cancel·lat la barbacoa organitzada per dissabte per deserció del personal (tothom té plans més interessants, es veu). Però, a canvi, s'ha organitzat (per part d'un altre grup) una festa castellano-parlant dissabte al vespre.
I, finalment, es veu que s'ha cancel·lat la barbacoa organitzada per dissabte per deserció del personal (tothom té plans més interessants, es veu). Però, a canvi, s'ha organitzat (per part d'un altre grup) una festa castellano-parlant dissabte al vespre.
diumenge, 10 de juny del 2012
Nova residència (temporal)
Dia tranquil de trasllat. M'he mogut de l'hotel on era fins ara a l'aparthotel. El lloc està força bé. Vaja, que és molt xulo, però no tinc ni un sol estri de cuina. He hagut de reclamar un parell de paelles i una olla. Ara només em falten plats, un escorredor, estris de fusta,... Sort que vaig agenciar-me uns coberts durant la setmana. Aplicant tècniques de supervivència :D
dissabte, 9 de juny del 2012
La primera ressaca
És divendres i tinc ressaca. Serà per què em faig gran però un parell de cerveses i un mojito no haurien de fer tant de mal...
En fi, pas a pas. Ahir va ser un dia tranquil: vaig sortir al matí a passejar pel centre, vaig estar llegint "¡Acabad ya con esta Crisis!" de Paul Krugman en un parc davant del Museumsquartier. Només vaig llegir 64 pàgines però aquest home em va captivar. A veure si quan l'acabo en faig un comentari amb coneixement de causa, però de moment la puntuació és d'altament recomanable. Vaig comprar un tall de pizza i vaig dinar per allà mateix.
A la tarda una petita migdiada per agafar forces i sopar d'aniversari amb en Guillermo. Va ser en aquest sopar on vaig conèixer la Salou de Viena. Esgarrifós, sorprenent i divertit a parts iguals. Vàrem sopar en un restaurant llatí (diguem-ne així) on va estar sonant salsa tota l'estona. I els clients i les camareres no paraven de ballar. De fet una d'elles era de Badalona. Coincidències.
Un cop acabat el sopar i el mojito de propina (en un altre local molt cool) direcció cap a casa i sorpresa: no hi havia metro. Aquí el meu nou iPhone va fer el fet. Em vaig descarregar una aplicació dels transports públics vienesos que m'indicava la ruta per arribar fins a l'hotel amb tot detall: Mapes fins a la parada del nocturn, parada actual de l'autobús i parades restants fins a destí,... Total: tres autobusos, perdut dues vegades i dues hores de trajecte. En aquest trajecte em vaig veure envaït, a l'autobús, per un grup d'austríaques que tenien curiositat per l'extraterrestre que és un Barceloní a Viena que no parla alemany. I poc després una madrilenya i una murciana que estaven de passada.
Avui he fet els cent metres llisos per fer el trasllat de l'hotel a l'aparthotel. El curiós és que és demà. Així que ara tinc les maletes a l'últim però estic encara allotjat al primer. I la gent de l'aparthotel flipava amb mi aquest matí demanant-los per la meva reserva :D
Al migdia hem anat a dinar amb en Guillermo a Naschmarkt (més info aquí) i després cap al primer pis que he visitat. Està bé, és xulo, està ben comunicat, molta llum, és gran però mal distribuit, el què passa és que la cuina està per amoblar i el parquet està en molt mal estat. És una muntanya russa. Us en deixo algunes fotos.
En fi, pas a pas. Ahir va ser un dia tranquil: vaig sortir al matí a passejar pel centre, vaig estar llegint "¡Acabad ya con esta Crisis!" de Paul Krugman en un parc davant del Museumsquartier. Només vaig llegir 64 pàgines però aquest home em va captivar. A veure si quan l'acabo en faig un comentari amb coneixement de causa, però de moment la puntuació és d'altament recomanable. Vaig comprar un tall de pizza i vaig dinar per allà mateix.
A la tarda una petita migdiada per agafar forces i sopar d'aniversari amb en Guillermo. Va ser en aquest sopar on vaig conèixer la Salou de Viena. Esgarrifós, sorprenent i divertit a parts iguals. Vàrem sopar en un restaurant llatí (diguem-ne així) on va estar sonant salsa tota l'estona. I els clients i les camareres no paraven de ballar. De fet una d'elles era de Badalona. Coincidències.
Un cop acabat el sopar i el mojito de propina (en un altre local molt cool) direcció cap a casa i sorpresa: no hi havia metro. Aquí el meu nou iPhone va fer el fet. Em vaig descarregar una aplicació dels transports públics vienesos que m'indicava la ruta per arribar fins a l'hotel amb tot detall: Mapes fins a la parada del nocturn, parada actual de l'autobús i parades restants fins a destí,... Total: tres autobusos, perdut dues vegades i dues hores de trajecte. En aquest trajecte em vaig veure envaït, a l'autobús, per un grup d'austríaques que tenien curiositat per l'extraterrestre que és un Barceloní a Viena que no parla alemany. I poc després una madrilenya i una murciana que estaven de passada.
Avui he fet els cent metres llisos per fer el trasllat de l'hotel a l'aparthotel. El curiós és que és demà. Així que ara tinc les maletes a l'últim però estic encara allotjat al primer. I la gent de l'aparthotel flipava amb mi aquest matí demanant-los per la meva reserva :D
Al migdia hem anat a dinar amb en Guillermo a Naschmarkt (més info aquí) i després cap al primer pis que he visitat. Està bé, és xulo, està ben comunicat, molta llum, és gran però mal distribuit, el què passa és que la cuina està per amoblar i el parquet està en molt mal estat. És una muntanya russa. Us en deixo algunes fotos.dimecres, 6 de juny del 2012
La velocitat dels tràmits
Ja som a dimecres i ja he començat l'adaptació a la cultura austríaca.
En primer lloc ahir em vaig trobar en Kutchi, un vell conegut del projecte a Sud-àfrica que feia un any que no veia. Va ser sorprenent la seva reacció en trobar-me a la oficina: no va deixar de preguntar-me quan tornava cap a casa. Sembla ser que és habitual que els austríacs no entenguin que venim per quedar-nos (una temporada llarga com a mínim).
En segon lloc, ahir també, em va arribar el nou telèfon. I quina il·lusió! No he pogut estar-me'n i he estat remenant-lo amb profunditat les últimes 24h ;) I és que ara tinc tot un iPhone!
Finalment, dilluns recursos humans em va dir que dimecres la meva tarja d'accés estaria a recepció. Bé, aquest matí he entès que el concepte correcte era "no abans de dimecres estarà disponible. I quan ho estigui la podràs recollir a recepció". I és que he passat a buscar-la aquest matí a primera hora i la noia de recepció ha patit un bloqueig mental. Deu que ser que parlar anglès a les 8h del matí no és habitual per què, en to enfadat, m'ha dit que no la tenien i que jo havia d'esperar a rebre un correu de confirmació. Li he dit que només volia saber si havia arribat, li donat les gràcies amb un somriure i he marxat.
No ho havia comentat però sembla ser que demà dijous és festa. I que tothom fa pont divendres. Davant el volum de feina actual (nul) m'he vist obligat a agafar-me aquests dos dies. Ja no moriré d'avorriment a la oficina. Serà a l'hotel :D
Ah! I ahir vespre vaig anar a fer unes cervesetes per celebrar l'aniversari d'un company de feina, en Michael. Ara ja tinc controlat el bar de davant de la oficina. Ja puc dir que ho tinc tot sota control :D
En primer lloc ahir em vaig trobar en Kutchi, un vell conegut del projecte a Sud-àfrica que feia un any que no veia. Va ser sorprenent la seva reacció en trobar-me a la oficina: no va deixar de preguntar-me quan tornava cap a casa. Sembla ser que és habitual que els austríacs no entenguin que venim per quedar-nos (una temporada llarga com a mínim).
En segon lloc, ahir també, em va arribar el nou telèfon. I quina il·lusió! No he pogut estar-me'n i he estat remenant-lo amb profunditat les últimes 24h ;) I és que ara tinc tot un iPhone!Finalment, dilluns recursos humans em va dir que dimecres la meva tarja d'accés estaria a recepció. Bé, aquest matí he entès que el concepte correcte era "no abans de dimecres estarà disponible. I quan ho estigui la podràs recollir a recepció". I és que he passat a buscar-la aquest matí a primera hora i la noia de recepció ha patit un bloqueig mental. Deu que ser que parlar anglès a les 8h del matí no és habitual per què, en to enfadat, m'ha dit que no la tenien i que jo havia d'esperar a rebre un correu de confirmació. Li he dit que només volia saber si havia arribat, li donat les gràcies amb un somriure i he marxat.
No ho havia comentat però sembla ser que demà dijous és festa. I que tothom fa pont divendres. Davant el volum de feina actual (nul) m'he vist obligat a agafar-me aquests dos dies. Ja no moriré d'avorriment a la oficina. Serà a l'hotel :D
Ah! I ahir vespre vaig anar a fer unes cervesetes per celebrar l'aniversari d'un company de feina, en Michael. Ara ja tinc controlat el bar de davant de la oficina. Ja puc dir que ho tinc tot sota control :D
dilluns, 4 de juny del 2012
First day at school
He arribat sencer! Si, m'he llevat a les 4h15 del matí. Si, he anat directe a l'oficina. Si, estic baldat. Però la oficina és fantàstica: Silenci, llum natural, vistes, una taula amb calaixos i un armari per guardar-hi coses, una cadira com déu mana, un faristol per posar-hi l'ordinador, una pantalla externa, un teclat addicional,...
Us sorprendrà, però em moc per la oficina com si hi hagués treballat tota la vida. Bé, corregeixo: no tinc ni idea d'on són les coses, però conec molta gent i vaig saludant coneguts pels passadissos. Dóna molt bon rotllo sentir-s'hi així de còmode tenint en compte que no parlo el seu idioma, sóc nou, no sé on hi ha les coses, no conec el funcionament intern de l'empresa ni la seva idiosincràcia particular.
Ah, i ja tinc on estar-me aquest primers dies! Passaré uns dies en un hotel i després en un aparthotel. Em permeten estar-m'hi fins el 6 de juliol. Aquell dia volo a Barcelona per poder estar al casament de la Maru el dia 7. He de trobar un pis abans!
El dia ha estat bastant divertit. M'han portat a fer una ronda pels diferents departaments de la casa: a recursos humans per què em facin la tarja d'accés a l'edifici, a administració a reclamar el meu telèfon nou, a visitar un Argentí i un Madrileny que treballen a l'empresa. No n'era conscient però tenim una petita comunitat castellano-parlant: 2 argentins, 2 madrilenys, 2 catalans (jo un d'ells).
La primera aventura del dia ha estat el meu cap portant-me amb cotxe a l'hotel. Estava convençut que era un hotel que no era i m'ha portat a fer una volta per Viena "a la caça i captura". Finalment ha resultat que l'hotel era el primer lloc on ens hem parat a preguntar.
El lloc està bé. És senzill, però maco, net, amb vistes a un camp de golf i, al fons, a uns edficis plens de llumetes. El llit és comfortable, tinc una televisió de pantalla plana que sintonitza TVE internacional, CNN i BBC. Estic força content ;)
Us sorprendrà, però em moc per la oficina com si hi hagués treballat tota la vida. Bé, corregeixo: no tinc ni idea d'on són les coses, però conec molta gent i vaig saludant coneguts pels passadissos. Dóna molt bon rotllo sentir-s'hi així de còmode tenint en compte que no parlo el seu idioma, sóc nou, no sé on hi ha les coses, no conec el funcionament intern de l'empresa ni la seva idiosincràcia particular.
Ah, i ja tinc on estar-me aquest primers dies! Passaré uns dies en un hotel i després en un aparthotel. Em permeten estar-m'hi fins el 6 de juliol. Aquell dia volo a Barcelona per poder estar al casament de la Maru el dia 7. He de trobar un pis abans!
El dia ha estat bastant divertit. M'han portat a fer una ronda pels diferents departaments de la casa: a recursos humans per què em facin la tarja d'accés a l'edifici, a administració a reclamar el meu telèfon nou, a visitar un Argentí i un Madrileny que treballen a l'empresa. No n'era conscient però tenim una petita comunitat castellano-parlant: 2 argentins, 2 madrilenys, 2 catalans (jo un d'ells).
La primera aventura del dia ha estat el meu cap portant-me amb cotxe a l'hotel. Estava convençut que era un hotel que no era i m'ha portat a fer una volta per Viena "a la caça i captura". Finalment ha resultat que l'hotel era el primer lloc on ens hem parat a preguntar.
El lloc està bé. És senzill, però maco, net, amb vistes a un camp de golf i, al fons, a uns edficis plens de llumetes. El llit és comfortable, tinc una televisió de pantalla plana que sintonitza TVE internacional, CNN i BBC. Estic força content ;)
dissabte, 2 de juny del 2012
Empaquetant
Ja hi som! Han estat 16 o 17 mesos (tot depèn com t'ho miris) de feina a Sud-àfrica i ara, un cop a Barcelona, toca pensar en Viena. Confesso que ara mateix la sensació és de velocitat. Gràcies a Déu (o a qui faci falta) m'han donat tres dies clavats per empaquetar les coses i sortir rabent (a les 6:40 del matí) cap a Àustria. Si bé és cert que massa vegades durant aquest any i mig he començat a fer la maleta desfent l'anterior, encara calenta del viatge anterior, aquesta vegada és diferent. Ara no empaqueto per tornar.
No tinc temps d'acomiadar-me de ningú i també ho agraeixo: després de tants retrobaments i comiats he començat a odiar visceralment aquest tràmit. Marxo. Sí. Però tornaré d'aquí un mes. I una altra vegada a l'agost. I és possible que el setembre torni a passar per aquí. I, què collons, no m'agrada dir adéu a la gent de qui no em vull separar!
També he dit adéu a la petita vespa que tantes alegries m'ha donat aquests últims 4 anys. I em sap greu, però, com amb els comiats, no hi vull pensar massa. Al cap i a la fi la deixo en bones mans. Algú conegut pel seu amor vesperil que ja ha començat a fer-li els petits ajustos que requeria. Manu, com l'estampis t'escanyo ;)
No tinc temps d'acomiadar-me de ningú i també ho agraeixo: després de tants retrobaments i comiats he començat a odiar visceralment aquest tràmit. Marxo. Sí. Però tornaré d'aquí un mes. I una altra vegada a l'agost. I és possible que el setembre torni a passar per aquí. I, què collons, no m'agrada dir adéu a la gent de qui no em vull separar!
També he dit adéu a la petita vespa que tantes alegries m'ha donat aquests últims 4 anys. I em sap greu, però, com amb els comiats, no hi vull pensar massa. Al cap i a la fi la deixo en bones mans. Algú conegut pel seu amor vesperil que ja ha començat a fer-li els petits ajustos que requeria. Manu, com l'estampis t'escanyo ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)