Preparant-me per l'exàmen

Una companya de classe italiana diu que això és molt important per preparar-se per l'examen de dimarts.

Fotografies

Per a tots els qui llegir els avorreix o els que ténen curiositat o els que volen posar cara a les persones que esmento... això ja sembla un anunci de refrescos. Vaja, que he posat una galeria aquí al costat (a mà dreta) per què pugueu veure totes les fotos que he anat penjant al blog, les que he penjat avui de Ginebra, Bratislava i l'estada a Viena amb en Borja. Ah! I totes les que vagi penjant en el futur també es podran veure.

Una abraçada :)

Actualitzant-me

Ahir em vaig canviar d'oficina. Ja estic oficialment al despatx 'System Engineering Coordination'. El canvi va ser senzill i va durar 10 minuts. A més, no tinc un buc on posar les meves coses i la taula és petita. Però tant bon punt es reubiqui tothom (que hauria de passar ens els propers 40 dies) passaré a tenir una taula el doble de gran, en forma de 'L' i el meu nom a la porta. No és que sigui res especial, aquí tothom té una oficina, el nom a la porta i una oficina amb vistes, però és que jo vinc de prats de consultors anònims amb llum artificial i 'hot seat' (on trobar lloc depèn de si vas d'hora i téns sort en arribar a la oficina).

Pel què fa a la feina durant la setmana m'he anat apropiant del rol que em van assignar fa mesos. Està passant massa poc a poc i la noia amb qui he de treballar no acaba d'incloure'm a la dinàmica de correus i reunions (també per què és en alemany) però ja he aconseguit tancar 6 reunions per la setmana vinent. 

Ni ella ni el meu cap semblen gens estressats per què aquest procés vagi tant lent. De fet, en aquesta oficina ningú sembla estressat en absolut. Ja m'han dit que m'hi acostumaré i que em costarà molt tornar a treballar a Barcelona. No sé és bo o dolent, això.

22º / 31º

Fa calor. M'he sentit dir que només quedava una setmana de calor infinitat de vegades, però el fet és que fa calor. No és normal. Canviarà. Ho enyoraré. Però fa calor. La meva oficina té aire acondicionat, però no és gaire usual. El metro és com entrar a la sauna, amb el microclima de l'obrer que porta tot el dia suant a la bastida, la noia que s'ha arreglat amb perfum i com que transpira reparteix una olor dolça que inunda el vagó, l'home encorbatat, la mare amb els nens, el grup d'adolescents, tots ells intentant no moure's gaire de davant la finestra oberta que deixa entrar un bri d'aire quan el convoi va d'una estació a l'altra.

Dues setmanes de no parar

Dues setmanes des de l'últim post? Han estat uns dies interessants. En primer lloc he descobert la nit austríaca amb en Borja. Amb més error que encert, però en alguna cosa sí que la vàrem encertar. Sobretot en un bar a l'àtic d'un hotel al centre de Viena, de nit,... molt romàntic si no hagués estat per què érem en Borja i jo. El matalàs inflable que em vaig 'agenciar' ha donat els seus fruits tot i que és individual. I ens ha fet un temps espectacular. 'On top of that' (que dirien els americans) vàrem marxar a Ginebra i vàrem tenir els dos dies de més calor de l'estiu.

És curiosa la sensació de tornar a passar per un lloc al qual ja has estat, però que no recordes en detall. Jo ja vaig estar a Ginebra (i a Viena) a l'interrail amb en Manu i la Laura. Recordava el 'Jet d'Eau', les atraccions, el passeig a la riba esquerra del llac i però poca cosa més. També és cert que la ciutat és petita i té poca activitat. De fet, vàrem intentar sortir de nit i vàrem anar a parar al mateix lloc les dues vegades. Tot i que el lloc era preciós: un vaixell amarrat amb una petita discoteca a nivell de coberta amb una zona a l'aire lliure per fer una copa de peu a proa i, un nivell per sobre, un restaurant amb una zona de taules a l'aire lliure a proa i a popa. Amb la calorada que feia ho vaig agraïr.

Enmig de tota aquesta activitat vaig fer l'exàmen d'alemany. El vaig aprobar, però en vaig quedar molt descontent. D'entrada em vaig adonar que els punts on havia posat més esforç, tant per a l'exàmen com en general en la forma com enfoco l'estudi de l'idioma, suposen un escàs 20% del què s'espera de mi. Així doncs, tota la gramàtica que vaig intentar emmagatzemar suposava una mínima part en comparació amb les dues proves de comprensió oral, la prova de comprensió escrita, la prova d'escriptura i la part de gramàtica que era més extensa del què jo tenia entès. Ja he dit que el vaig aprovar i que amb tota seguretat l'exàmen final el superaré, però no deixo de tenir la sensació d'estar per sota del nivell de la classe. Si, si, els companys de classe o no treballen i ténen temps per dedicar-s'hi, o porten molt de temps al païs i ja estan molt rodats, però també n'hi ha que estan en la mateixa situació que jo! Així que m'he de posar a parlar com un boig encara que el què digui no sigui correcte, m'he de llegir fins la publicitat de tarot i he d'escoltar ràdio i televisió encara que no em quedi igual.

[Actualització: L'exàmen final d'alemany és el dia 4 de setembre. Sort per què en Martí ve de visita el dia 8, però això vol dir que m'he de fer una apretada que amb el sol i la caloreta no ve gens de gust.]

Un nou triomf a can Pou-Elias

Ara ja podem fer sardines amb olor a suavitzant

P.S: Després de la primera rentadora ens informen que ja podem posar un nou llac al mapa. Tot solucionat, però ha estat un bon ensurt en forma de guèiser.

Un resum que no és tant curt

Bona nit, prirmer de tot disculpar-me. Han estat dues setmanes de no parar. I el què queda! És per això que el d'avui és un post molt llarg. Per què ens entretinguem fins el següent que es preveu serà d'aquí uns quants dies, també.

Començarem per la feina. Fa una setmana que he saltat al nou rol, amb certes injerències de l'antiga tasca, però, finalment, he començat a tocar temes de processos. La noia amb qui he de treballar esta de vacances fins dilluns vinent així que el meu objectiu era empapar-me d'informació. Però va arribar el súper cap dijous passat amb una tasca que em tindrà absorbit fins algun punt de la setmana vinent. I la tasca és redefinir un procés sencer, de zero, entre ell, un altre manager d'alt nivell i jo com a support. Divertidíssim. I molt agraït. Així que en aspecte molt content.

Per altra banda l'alemany m'està portant de cul. Un dia es van despenjar amb un llistat de seixanta verbs el contingut i la declinació (només del present) dels quals m'he de saber. I després va sortir un llistat de més de cent paraules (que va augmentant amb cada sessió) de les quals se suposa que en sé el significat, el gènere, el plural,... ara la setmana passada van aparèixer les negacions, els articles determinat/indeterminat i els possessius i avui hem fet el datiu. Ah! I avui també hem rebut la notícia: dimarts vinent tenim exàmen de tot això i algunes coses més que em deixo pel camí. Toca estudiar, cada dia, i no deixar passar-ne ni una. Això és el bon propòsit, només he de dur-ho a terme.

El pis evoluciona favorablement. Van venir a fer el forat, evidentment a la cuina, que va resultar ser mig centímetre més petit del promès. Sigui com sigui resulta que es fabriquen rentadores de 59,5cm així que després d'una setmana d'espera ahir va arribar la rentadora... que encara no he pogut connectar per què els tubs són massa curts doncs han fet lloc a l'altra punta de la cuina. He passat dues vegades per una ferreteria i, fent-me entendre com he pogut amb algú que no parlava anglès, he aconseguit part del material que necessito. [Les fotografies només són per ensenyar com ens hem d'espavilar per explicar-nos] Aquí he rebut ajuda de la Nora. Però el seu suport més valorat és que ja no tinc porexpan al menjador ni cartrons a l'habitació. Ahir a la tarda vàrem fer una visita estratègica on vàrem aconseguir enganxines de felpa per les quatre cadires i la taula del menjador, que encara que temporals no es tracta que ratllin el parquet només començar. I també dues cortines per a l'habitació, que són temporals i per això una mica més curtes del desitjable, però fan la seva funció. Això ja comença a semblar una llar!

La part més xula és que he tingut visita. La Nora ha invertit quatre dels seus ocupats dies a Vienna. Hem fet turisme tradicional i arquitectònic, hem remenat articles de dubtosa procedència en un mercat dels encants, hem passejat pel centre de la ciutat, hem fet un esmorzar vienès, ens hem deixat portar qui-sap-on en un tramvia que no era el què havia de ser, hem comprat les felpes i la cortina, ens hem barallat infructuosament amb la rentadora, hem vist com ens movem els dos per un pis que no és tant petit,... Una bona visita, sí senyor. A veure si la propera ja és la definitiva i ja no és una visita sinó una estada en tota regla.

I les visites no acaben per què divendres arriba en Borja disposat a donar molta guerra. Déu/Al·là/els marcians saben com estudiaré aquest cap de setmana amb el party-man a casa. I no s'estarà només el cap de setmana sinó que la intenció és marxar junts divendres següent cap a Ginebra a visitar en Víctor el suís-espanyol.

I entre tanta activitat no em puc oblidar de tancar el registre a l'ajuntament i alguns altres tràmits pendents.