Pis

Setmana de plena dedicació al pis. 

Dilluns vaig estar intensificant la cerca. Afortunadament hi va haver algú que va fer les trucades en alemany per mi. Tot i això els resultats van ser... desiguals:

1) un pis possiblement disponible però pendent de confirmació al dia següent

2) una agent inmmobiliaria que es va currar la seva feina (la 1a que ho fa!) i va estar preguntar pels requeriments i va estar identificant pisos que podien ser interessants... però em va demanar que enviés un correu electrònic a través de la seva web a cadascun dels pisos seleccionats (2 correus)

3) Un agent inmobiliari que va preguntar 3 vegades (no exagero) si era español, i a la tercera confirmació (se li deuria encendre la llumeta) va preguntar si parlava alemany. La persona que trucava per mi va dir que no i llavors se'l va treure de sobre indicant que el pis ja estava agafat i que ja trucaria si trobava alguna cosa. Sense haver-li donat el telèfon. És clar que vàrem preguntar-li si tenia el nostre telèfon i va dir que li apareixia a la pantalleta i va penjar.

4) Un pis a visitar la mateixa tarda

Aquesta visita va ser força desagradable. En primer lloc era la primera vegada que feia una visita amb més gent. A més, la visita era en alemany. I ningú m'acompanyava per traduïr. Resultat? 8 persones dins un pis comentant en alemany, un agent inmobiliari que semblava que hagués deixat la bici amb els llibres del cole a la cantonada i s'hagués posat a ensenyar pisos i jo calladet i mirant-me un pis que no em podia creure. Primer pis i finestres antigues de fusta. Per tant: soroll i fred. Una cuina que només diposa de fogons, pica i unes lleixes de fusta sota la finestra. Al més propi estil DIY. La porta d'entrada a la casa era inexplicable de tantes modificacions que li havien fet. I tota la marqueteria de fusta estava molt maltractada: portes picades, modificacions i apèndixs de plàstic a portes i marcs,... Un espectacle. No vaig obrir la boca més que per presentar-me en arribar i per acomiadar-me quan ja m'havia cansat de veure aquell horror. Es veu que a Viena passa el mateix que a Barcelona: t'enganyen. És curiós per què el govern certifica l'estat dels pisos i aquest té la màxima graduació: A.

Després d'aquesta experiència mística, ahir, vaig anar a veure el pis que tenia aparaulat des de dimecres passat. Aquest em feia especial il·lusió, ho confesso. Un pis que també està a prop del centre, però menys. Una mica més petit 65m2, que té una cuina molt ben equipada,... Totes les meves expectatives es van confirmar. És veritat que l'escala no és la típica (i bonica) dels edificis senyorials, és veritat que no dona al carrer sinó a l'interior d'illa. Però el pis està en perfectes condicions: parquet nou, cuina perfecta (amb nevera, vitroceràmica, rentavaixelles, tots els armaris,...), dues habitacions grans, bany, lavabo i cuina i pàrquing de bicicletes. Té algun problema com que les finestres no són tancaments metàl·lics, però m'informen que aïllen força bé. I el preu és força més reduït que el desastre del dilluns. I sinó les fotos.

Ah! I l'anècdota és que l'agent inmobiliari era el mateix que el dilluns. Es veu que el nen es treu un sobresou quan s'acaben les classes del crèdit de síntesi. Aquesta vegada sí que vaig parlar! I hi havia una gentada! Vàrem començar quatre, però tal i com sortiem en venien 8 o 10 més amb un altre agent (les seves classes devien acabar més tard, devia ser de l'altra branca). Així que, després que li digués que el pis m'agradava molt i que estava per quedar-me'l, vàrem preguntar a l'agent què haviem de fer per reservar-lo. El nen va dir que haviem de trucar l'endemà a les 8 del matí. Però a en Guillermo li va agafar el neguit i va decidir que trucava a l'agència si o si. 12 trucades més tard (11 d'elles comunicant) ens van agafar el telèfon i vàrem concertar un reunió per avui a les 11h30.

I la reunió ha anat bé. El pis està reservat. El preu és més alt del què havíen dit però incorpora la calefacció (que aquí és molt important!). Ara estic esperant que l'agent em truqui per dir-me que el propietari m'accepta com a llogater (segona experiència racista dels austríacs... a l'esquena!) i la setmana vinent hauríem de signar el contracte. Tindré temps per veure'n un altre de molt i molt interessant dilluns vinent: 10m2 més, una cuina menys equipada i un preu similar.

I, finalment, es veu que s'ha cancel·lat la barbacoa organitzada per dissabte per deserció del personal (tothom té plans més interessants, es veu). Però, a canvi, s'ha organitzat (per part d'un altre grup) una festa castellano-parlant dissabte al vespre.