dimarts, 11 de setembre del 2012
11 de setembre
No hi he pogut ser i m'ha sabut molt de greu, però m'he apuntat a totes les manifestacions virtuals possibles i he fet la meva petita col·laboració a la oficina. Ha servit per contextualitzar una mica això de ser català.
dissabte, 1 de setembre del 2012
La frontissa (2)
A finals de setmana he tingut una reunió dels gestors (quin estrany reducte del meu cervell fa sonar millor manager?) de la meva unitat de negoci (què fàcil seria dir departament!) i m'he tornat a trobar amb la frontissa.
En primer lloc vaig arribar tard, fent honor a la fama que tenim els nascuts a la península ibèrica, i em trobar el meu cap i el de tots els presents explicant una anècdota en austríac entre rialles pròpies i de la congregació. Evidentment no tenia intenció de trencar l'emoció del moment així que em vaig asseure silenciosament en una de les cadires buides i vaig esperar que acabés. Sorprenentment la Kathi, la noia amb qui treballo, li va fer notar que jo no l'estava entenent. La resposta va ser que estava a mig explicar l'anècdota i que ara acabava quan, de sobte, va deixar anar una afegitó d'última hora: "De totes maneres estàs aprenent alemany, oi?". Sort que no va dir "has d'aprendre alemany".
Aquí em vaig posar còmode i vaig entrenar la cara de "et miro fixament com si t'entengués tot i que tots els presents sabem que no entenc ni una paraula". Aquesta és una cara que porto molt assajada de llargues i avorrides classes magistrals a la universitat. Així que no és sorprenent que mentrestant pugui estar pensant en què em falta a la nevera o si refresca i la pròxima vegada hauria d'agafar una jaqueta.
Afortunadament va arribar la meva cervesa i el sopar i em vaig entretenir durant l'estona que van seguir en austríac. En algun moment la Kathi va intentar fer de frontissa però era quasi més incòmode que no entendre res i no és força humiliant, així que vaig seguir amb la cara d'interès i ells es van limitar a no mirar-me als ulls (complicat quan apliques la tècnica de la cara d'interès) i a ignorar-me fins que en algun moment van canviar a l'anglès fins al final de la vetllada. Molt considerat, sincerament.
En primer lloc vaig arribar tard, fent honor a la fama que tenim els nascuts a la península ibèrica, i em trobar el meu cap i el de tots els presents explicant una anècdota en austríac entre rialles pròpies i de la congregació. Evidentment no tenia intenció de trencar l'emoció del moment així que em vaig asseure silenciosament en una de les cadires buides i vaig esperar que acabés. Sorprenentment la Kathi, la noia amb qui treballo, li va fer notar que jo no l'estava entenent. La resposta va ser que estava a mig explicar l'anècdota i que ara acabava quan, de sobte, va deixar anar una afegitó d'última hora: "De totes maneres estàs aprenent alemany, oi?". Sort que no va dir "has d'aprendre alemany".
Aquí em vaig posar còmode i vaig entrenar la cara de "et miro fixament com si t'entengués tot i que tots els presents sabem que no entenc ni una paraula". Aquesta és una cara que porto molt assajada de llargues i avorrides classes magistrals a la universitat. Així que no és sorprenent que mentrestant pugui estar pensant en què em falta a la nevera o si refresca i la pròxima vegada hauria d'agafar una jaqueta.
Afortunadament va arribar la meva cervesa i el sopar i em vaig entretenir durant l'estona que van seguir en austríac. En algun moment la Kathi va intentar fer de frontissa però era quasi més incòmode que no entendre res i no és força humiliant, així que vaig seguir amb la cara d'interès i ells es van limitar a no mirar-me als ulls (complicat quan apliques la tècnica de la cara d'interès) i a ignorar-me fins que en algun moment van canviar a l'anglès fins al final de la vetllada. Molt considerat, sincerament.
La frontissa
Aquesta setmana he estat dinant amb en Hannes, un company de projecte a Sud-àfrica i de departament aquí a Viena. Ell és Austríac i amb un anglès molt respectable. Seia amb nosaltres un altre noi del departament, també austríac i també amb un anglès respectable, però poc entrenat. El què ens passa a tots quan fa dies que no l'exercitem.
En aquest dinar vaig adonar-me com en Hannes, innecessàriament, feina de frontissa entre l'altre company i jo. Això és que parlava en anglès amb mi durant una estona fins que en algun moment, ell o l'altre noi, encetaven un tema en alemany que s'allargava fins que en Hannes decidia fer-me'n un resum traduït. Llavors iniciàvem el cercle de nou: parlàvem ell i jo una estona en anglès i després parlaven ells dos una estona en alemany. La peculiaritat és que els altres dos entenien tota la conversa durant tota l'estona i jo, en canvi, havia de posar cara de tenir molta vida interior quan ells es comunicaven en alemany.
No és una crítica, estan a casa seva i tenen el dret a parlar el què els doni la gana. És més la descripció d'una realitat que ha anat passant durant l'últim any i mig, que continuarà passant fins que no sigui prou àgil en alemany, i que té la part còmica de la cara de pòquer.
En aquest dinar vaig adonar-me com en Hannes, innecessàriament, feina de frontissa entre l'altre company i jo. Això és que parlava en anglès amb mi durant una estona fins que en algun moment, ell o l'altre noi, encetaven un tema en alemany que s'allargava fins que en Hannes decidia fer-me'n un resum traduït. Llavors iniciàvem el cercle de nou: parlàvem ell i jo una estona en anglès i després parlaven ells dos una estona en alemany. La peculiaritat és que els altres dos entenien tota la conversa durant tota l'estona i jo, en canvi, havia de posar cara de tenir molta vida interior quan ells es comunicaven en alemany.
No és una crítica, estan a casa seva i tenen el dret a parlar el què els doni la gana. És més la descripció d'una realitat que ha anat passant durant l'últim any i mig, que continuarà passant fins que no sigui prou àgil en alemany, i que té la part còmica de la cara de pòquer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)