La primera ressaca
És divendres i tinc ressaca. Serà per què em faig gran però un parell de cerveses i un mojito no haurien de fer tant de mal...
En fi, pas a pas. Ahir va ser un dia tranquil: vaig sortir al matí a passejar pel centre, vaig estar llegint "¡Acabad ya con esta Crisis!" de Paul Krugman en un parc davant del Museumsquartier. Només vaig llegir 64 pàgines però aquest home em va captivar. A veure si quan l'acabo en faig un comentari amb coneixement de causa, però de moment la puntuació és d'altament recomanable. Vaig comprar un tall de pizza i vaig dinar per allà mateix.
A la tarda una petita migdiada per agafar forces i sopar d'aniversari amb en Guillermo. Va ser en aquest sopar on vaig conèixer la Salou de Viena. Esgarrifós, sorprenent i divertit a parts iguals. Vàrem sopar en un restaurant llatí (diguem-ne així) on va estar sonant salsa tota l'estona. I els clients i les camareres no paraven de ballar. De fet una d'elles era de Badalona. Coincidències.
Un cop acabat el sopar i el mojito de propina (en un altre local molt cool) direcció cap a casa i sorpresa: no hi havia metro. Aquí el meu nou iPhone va fer el fet. Em vaig descarregar una aplicació dels transports públics vienesos que m'indicava la ruta per arribar fins a l'hotel amb tot detall: Mapes fins a la parada del nocturn, parada actual de l'autobús i parades restants fins a destí,... Total: tres autobusos, perdut dues vegades i dues hores de trajecte. En aquest trajecte em vaig veure envaït, a l'autobús, per un grup d'austríaques que tenien curiositat per l'extraterrestre que és un Barceloní a Viena que no parla alemany. I poc després una madrilenya i una murciana que estaven de passada.
Avui he fet els cent metres llisos per fer el trasllat de l'hotel a l'aparthotel. El curiós és que és demà. Així que ara tinc les maletes a l'últim però estic encara allotjat al primer. I la gent de l'aparthotel flipava amb mi aquest matí demanant-los per la meva reserva :D
Al migdia hem anat a dinar amb en Guillermo a Naschmarkt (més info aquí) i després cap al primer pis que he visitat. Està bé, és xulo, està ben comunicat, molta llum, és gran però mal distribuit, el què passa és que la cuina està per amoblar i el parquet està en molt mal estat. És una muntanya russa. Us en deixo algunes fotos.
En fi, pas a pas. Ahir va ser un dia tranquil: vaig sortir al matí a passejar pel centre, vaig estar llegint "¡Acabad ya con esta Crisis!" de Paul Krugman en un parc davant del Museumsquartier. Només vaig llegir 64 pàgines però aquest home em va captivar. A veure si quan l'acabo en faig un comentari amb coneixement de causa, però de moment la puntuació és d'altament recomanable. Vaig comprar un tall de pizza i vaig dinar per allà mateix.
A la tarda una petita migdiada per agafar forces i sopar d'aniversari amb en Guillermo. Va ser en aquest sopar on vaig conèixer la Salou de Viena. Esgarrifós, sorprenent i divertit a parts iguals. Vàrem sopar en un restaurant llatí (diguem-ne així) on va estar sonant salsa tota l'estona. I els clients i les camareres no paraven de ballar. De fet una d'elles era de Badalona. Coincidències.
Un cop acabat el sopar i el mojito de propina (en un altre local molt cool) direcció cap a casa i sorpresa: no hi havia metro. Aquí el meu nou iPhone va fer el fet. Em vaig descarregar una aplicació dels transports públics vienesos que m'indicava la ruta per arribar fins a l'hotel amb tot detall: Mapes fins a la parada del nocturn, parada actual de l'autobús i parades restants fins a destí,... Total: tres autobusos, perdut dues vegades i dues hores de trajecte. En aquest trajecte em vaig veure envaït, a l'autobús, per un grup d'austríaques que tenien curiositat per l'extraterrestre que és un Barceloní a Viena que no parla alemany. I poc després una madrilenya i una murciana que estaven de passada.
Avui he fet els cent metres llisos per fer el trasllat de l'hotel a l'aparthotel. El curiós és que és demà. Així que ara tinc les maletes a l'últim però estic encara allotjat al primer. I la gent de l'aparthotel flipava amb mi aquest matí demanant-los per la meva reserva :D
Al migdia hem anat a dinar amb en Guillermo a Naschmarkt (més info aquí) i després cap al primer pis que he visitat. Està bé, és xulo, està ben comunicat, molta llum, és gran però mal distribuit, el què passa és que la cuina està per amoblar i el parquet està en molt mal estat. És una muntanya russa. Us en deixo algunes fotos.
bernat quan busquis pis si el vols amb cuina ho has de marcar es diu: EINBAUKÜCHE
ResponElimina