Ja hi som! Han estat 16 o 17 mesos (tot depèn com t'ho miris) de feina a Sud-àfrica i ara, un cop a Barcelona, toca pensar en Viena. Confesso que ara mateix la sensació és de velocitat. Gràcies a Déu (o a qui faci falta) m'han donat tres dies clavats per empaquetar les coses i sortir rabent (a les 6:40 del matí) cap a Àustria. Si bé és cert que massa vegades durant aquest any i mig he començat a fer la maleta desfent l'anterior, encara calenta del viatge anterior, aquesta vegada és diferent. Ara no empaqueto per tornar.
No tinc temps d'acomiadar-me de ningú i també ho agraeixo: després de tants retrobaments i comiats he començat a odiar visceralment aquest tràmit. Marxo. Sí. Però tornaré d'aquí un mes. I una altra vegada a l'agost. I és possible que el setembre torni a passar per aquí. I, què collons, no m'agrada dir adéu a la gent de qui no em vull separar!
També he dit adéu a la petita vespa que tantes alegries m'ha donat aquests últims 4 anys. I em sap greu, però, com amb els comiats, no hi vull pensar massa. Al cap i a la fi la deixo en bones mans. Algú conegut pel seu amor vesperil que ja ha començat a fer-li els petits ajustos que requeria. Manu, com l'estampis t'escanyo ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada