Us sorprendrà, però em moc per la oficina com si hi hagués treballat tota la vida. Bé, corregeixo: no tinc ni idea d'on són les coses, però conec molta gent i vaig saludant coneguts pels passadissos. Dóna molt bon rotllo sentir-s'hi així de còmode tenint en compte que no parlo el seu idioma, sóc nou, no sé on hi ha les coses, no conec el funcionament intern de l'empresa ni la seva idiosincràcia particular.
Ah, i ja tinc on estar-me aquest primers dies! Passaré uns dies en un hotel i després en un aparthotel. Em permeten estar-m'hi fins el 6 de juliol. Aquell dia volo a Barcelona per poder estar al casament de la Maru el dia 7. He de trobar un pis abans!
El dia ha estat bastant divertit. M'han portat a fer una ronda pels diferents departaments de la casa: a recursos humans per què em facin la tarja d'accés a l'edifici, a administració a reclamar el meu telèfon nou, a visitar un Argentí i un Madrileny que treballen a l'empresa. No n'era conscient però tenim una petita comunitat castellano-parlant: 2 argentins, 2 madrilenys, 2 catalans (jo un d'ells).
La primera aventura del dia ha estat el meu cap portant-me amb cotxe a l'hotel. Estava convençut que era un hotel que no era i m'ha portat a fer una volta per Viena "a la caça i captura". Finalment ha resultat que l'hotel era el primer lloc on ens hem parat a preguntar.
El lloc està bé. És senzill, però maco, net, amb vistes a un camp de golf i, al fons, a uns edficis plens de llumetes. El llit és comfortable, tinc una televisió de pantalla plana que sintonitza TVE internacional, CNN i BBC. Estic força content ;)
Sobretot no us perdeu el casament dela Maru, eh?
ResponEliminaSignat: la núvia.